Clownia, la ciutat dels somnis complerts

Diumenge. Cansat. Cansat però satisfet de ser un altre cop a casa. Aquests tres dies els recordaré sempre, el meu primer festival. El cartell del Clownia tenia molt bona pinta, hi havia molts dels grups que feia temps que volia sentir en directe. Semblava que Txarango s'havien tornat a superar com a organitzadors per tercer any consecutiu. Dijous al matí el sol va rebre les més de cinc mil persones que havíem comprat l'entrada. Vam muntar la tenda, i l'espera per anar a sentir Auxili es feia eterna, mentre la zona de l'acampada s'anava emplenant a poc a poc. Però finalment va arribar la nit. Inexplicablement, un dels grups més esperats del festival va començar a dos quarts de deu, mentre la majoria de la gent sopava: Auxili va oferir un gran concert a ritme de reggae, mentre la plaça major de Sant Joan de les Abadesses es feia petita. A continuació, va haver-hi el correfoc per gran part de la vila, i encara vam arribar a temps de veure els ebrencs Pepet i Marieta, coneguts per haver fet la cançó de l'estiu de TV3 l'any 2014. Al marge de Corre l'estiu, cal reconèixer que tenen un directe bastant sòlid i contundent, tot i que també van tenir un moment tendre en recordar el seu trompetista Paco Albiol, mort l'any passat en un accident de trànsit.

Divendres el cartell pintava molt bé, i el matí passat amb Hora de Joglar i Nyandú va ser molt satisfactori. La nit va començar amb els japonesos Tex & Sunflower Seed, amb col·laboracions tan impressionants com Txarango i Juantxo Skalari. Finalment va arribar el torn de l'africà Tiken Jah Fakoly, que va demostrar que el reggae té una salut de ferro. Va fer ballar tota la ciutat de Clownia amb himnes com ara Africain à Paris i Plus rien ne m'etonne. Va arribar el torn d'Els Catarres, que van oferir un concert interessant, recordant velles cançons, sense oblidar-se del seu últim disc, Big Bang. La nit va acabar amb Vendetta i Doctor Prats. Encara quedaven els concerts més esperats del festival, ja que dissabte actuaven grups tan estimats com La Raíz i Brams. Va començar amb Búhos, que estrenaven Lluna plena, el seu nou disc. Tot seguit va tocar La Raíz, amb un concert molt contundent, presentant Entre poetas y presos, del qual absolutament tothom cantava les cançons a ple pulmó. Després va arribar el torn d'Itaca Band, amb el seu conegudíssim disc Temerario, i tot seguit van actuar els de Brams, que amb cançons com L'últim tirabol es van quedar en la memòria de tots els que vam tenir el plaer de sentir-los.