Monstres

Quan l'actu­a­li­tat puja a escena ha de ser­vir per emmi­ra­llar-s'hi. És com­pli­cat gene­rar empa­tia amb els tau­rons de les finan­ces com els hereus dels Leh­man. Però es pot gene­rar una mirada ten­dra pels que tre­ba­llen de sol a sol i, sob­ta­da­ment, tro­ben una idea que els va trans­for­mant el negoci: de vene­dor de teles a banc. És en la des­me­sura que apa­reix el mons­tre.

Roberto Romei és un direc­tor a qui li agrada par­lar de l'actu­a­li­tat. Leh­man tri­logy, efec­ti­va­ment, és tota una lliçó d'eco­no­mia i una pedagògica mirada a la per­ver­si­tat del capi­ta­lisme, que va néixer com l'opor­tu­ni­tat que els que no tenien recur­sos pogues­sin finançar els seus pro­jec­tes tan­gi­bles, a ser una màquina cal­cu­la­dora en què ja no se sap què es ven, què es com­pra i perquè, tot de cop, pot caure tot un imperi per un mal dia de des­con­fiança amb les empre­ses mun­di­als.

El text plan­teja dues parts: a la pri­mera, es veu com es cons­tru­eix el negoci; a la segona, arriba l'excés, l'accés al món en què el diner és intan­gi­ble i que, en cas de crisi, tot­hom pot ser devo­rat pels seus antics com­panys de borsa. Una segona part que acaba sent esgo­ta­dora, que agrai­ria alguna reta­llada de les repe­ti­ci­ons man­te­nint la forma nar­ra­tiva, però. L'espai escènic és igual­ment atrac­tiu en la cons­trucció del pri­mer qua­dre, men­tre que en el segon, amb l'ata­laia i la butaca ins­tal·lada no amaga cap sor­presa. Podria haver estat ocasió per anar des­mun­tant els fona­ments del nai­xe­ment per donar nou aire a una escena amb massa paraula i només movi­ment d'actors per l'estruc­tura monu­men­tal.El tre­ball dels sis actors és nota­ble. Saben cons­truir els per­so­nat­ges en els dife­rents moments d'ingenuïtat, poder i declivi de la seva vida. Per exem­ple, Robert, el nét, sal­ti­ro­neja quan té sis anys i s'adorm a la butaca quan tot s'esfon­dra (el negoci i la seva pri­mera relació de pare­lla). De fet, la manera com acce­dei­xen al seu món fami­liar denota bé els can­vis de con­cepció vital per a una família jueva que vol man­te­nir la tra­dició vis­cuda de la seva Bavi­era natal. Inge­nus mons­tres.