Ciència & Roll
david bueno i Torrens
Ciència i realitat
Moltes persones no han visitat mai un laboratori de recerca, motiu pel qual desconeixen com funciona. Les úniques referències a l'abast de tothom acostumen a ser les pel·lícules i les sèries de televisió, que normalment presenten una idea distorsionada del seu funcionament.
Experiments que es fan en un tancar i obrir d'ulls però que en un laboratori real poden perllongar-se durant dies, setmanes i fins i tot mesos; espais pulcres i impol·luts on gairebé s'hi podria menjar o fer una festa cool, quan la major part de laboratoris reals tenen un aspecte de desordre raonablement controlat, amb aparells, ordinadors i llibretes de notes ocupant bona part de l'espai, etcètera.
Una de les sèries que millor han reflectit el funcionament habitual dels laboratoris de recerca és Porca misèria, produïda per Arriska Films i dirigida per Joel Joan, que es va emetre originàriament per TV3 entre el novembre del 2004 i el desembre del 2007. Entre tots els personatges, n'hi ha que treballen en un laboratori de biologia, amb tots els èxits i misèries, col·laboracions i enveges, moments creatius i anodins propis d'aquesta i, de fet, de totes les professions (la podeu visionar sencera a TV3 a la carta).
Formats de científics
Hi ha moltes menes de científics, per exemple, pel que fa a la manera d'afrontar la professió. N'hi ha que se centren en un problema molt concret i específic, el qual els mou tota la seva carrera científica, dècades senceres. D'altres, en canvi, prefereixen reflexionar sobre aspectes més amplis i preguntes més generals, i van saltant d'un model a un altre, d'un problema a un altre, en funció de com vagi avançant la seva recerca, i adopten, si cal, nous objectius que mantinguin sempre viva la seva motivació (jo m'incloc entre aquests).
Sovint, uns critiquen els altres. Els que passen dècades focalitzats en un mateix petit –però no per això poc important– problema, a vegades pensen que els altres perden el temps anant amunt i avall. En canvi, els que prefereixen reflexionar sobre la realitat que hi ha rere les teories a vegades defineixen els primers com a funcionaris de la ciència.
Tant se val, perquè totes les aproximacions són imprescindibles per fer avançar la ciència, inclosos els divulgadors que la fan arribar a tots els públics, que la socialitzen i la democratitzen. I no s'ha d'oblidar mai que la ciència enriqueix la nostra manera de veure la realitat, i justament per això cal popularitzar-la.