Anni B versàtil

Quan Anni B Sweet va versionar amb un folk melancòlic, delicadíssim, amb un ritme lent, com de somni, el gran èxit pop dels A-ha Take on me, fa set anys, se la va incloure en aquest grupet de cantautores indies espanyoles, emergents, que amb lletres en anglès i melodies que es fan agradoses, d'escolta fàcil, aptes per a bandes sonores d'anuncis, no deixen entreveure els seus orígens malaguenys. D'aquell primer àlbum, Start, restart, undo (2009), que la seva discogràfica Subterfuge defineix com a “cristal·lí”, als temes del seu tercer disc Chasing illusions (2015) hi ha una evolució cap a un so més elèctric, potent, no tan eteri, fugint del xiuxiueig, aquella dolçor vocal a cops embafadora, però mantenint la sensibilitat que l'artista imprimeix en la veu. I es percep sobretot en el directe, acompanyada de banda. La cantant malaguenya Ana López (Fuengirola, 1987) va demostrar aquesta versatilitat en el concert de divendres a la nit en el Tempo sota les Estrelles i que tancava les nits musicals a la plaça dels Jurats. Anni B Sweet va repassar el disc amb Chasing illusions –amb guspires lluminoses–, Doctor, Watch me shoot you i Knives, sense oblidar clàssics com ara Motorway i la versió Take on me, i cançons de so més psicodèlic però amb les quals fa un pas endavant i arrisca com ara Oh, oh, oh i Getting older, cançó guitarrera i guerrera, ensenyant aquest cantó fosc que l'artista va reconèixer tenir amagat sota un nom artístic i etiqueta dolça. El concert va anar de menys a més. De la fredor inicial a un ambient amb més escalf: va costar a l'inici, potser perquè van engaltar les cançons sense pauses i amb una interacció molt tímida amb el públic. No se'n podia anar sense un bis: i després de diversos moments sola, sense banda, va retornar, protagonista, a l'escenari, amb la primera cançó que va compondre: Shinny days.