CULTURA
“Gala volia bellesa”
L'escriptora Carmen Domingo recrea en una novel·la el personatge de l'esposa de Dalí, descrivint-la com una dona que sempre va intuir el talent dels altres
“Gala volia bellesa. Tota la seva vida és un itinerari
a la recerca de la bellesa. Per això, es va envoltar sempre de grans creadors. Ho necessitava”, diu l'escriptora barcelonina Carmen Domingo, que acaba de publicar una novel·la
en què recrea la vida de l'esposa de Dalí. Gala-Dalí, publicada per Espasa, ha necessitat quatre anys d'investigació per part de Domingo, autora, entre d'altres, de llibres com ara Mi querida hija Hildegart i Conversaciones de alcoba, i de l'obra teatral Només són dones, representada amb gran èxit la temporada passada al TNC.
Però és Gala, un personatge tan enigmàtic com fascinant, qui protagonitza les més de 350 pàgines de la seva última novel·la, en un recorregut que s'inicia quan una joveníssima Gala creua Europa en tren, des de la seva Rússia natal, per anar a curar-se de tuberculosi en un sanatori suís. Era el germen del coratge i la valentia que Gala va tenir al llarg de la seva vida. A Suïssa es va enamorar del poeta Paul Éluard, amb qui es va acabar casant.
Més que una musa
Però Gala va ser molt més per a Éluard que una musa inspiradora. “No estic d'acord que Gala fos només una musa, ni per a Éluard ni per a Dalí –afirma Carmen Domingo–. Era una dona molt intel·ligent, que tenia la capacitat de captar el talent en els altres. Seria com una mena de cercadora de talents actual. No és que Gala fos una ONG de talents, sinó que volia estar envoltada de bellesa, i sabia que sempre en tindria al costat de grans creadors.”
Si no fos així, com s'explica que Gala abandonés una vida còmoda a París amb un escriptor de prestigi per quedar-se amb
un pintor desconegut de 25 anys, molt més jove
que ella, en un poble allunyat de tot com Cadaqués? “Ella va veure tot el potencial de Dalí. És cert que el seu matrimoni amb Éluard ja estava trencat, però el poeta havia triomfat i tenia diners. Gala s'arrisca deixant Éluard per Dalí, perquè ella veu clarament que a Cadaqués hi ha el millor pintor”, diu l'autora de la novel·la.
Per Carmen Domingo, Gala no va actuar amb Dalí per qüestions romàntiques, perquè la parella Gala-Dalí mai va estar enamorada. “Hi havia afecte, és clar, però es va crear una forta relació de dependència, sobretot per part de Dalí. Era un pintor molt gran, ell només sabia fer un cosa: crear. Però, com a persona, tenia el caràcter d'un nen. Així que Gala li feia de mare, de companya, de secretària, de comptable, d'amiga íntima... Però estic convençuda que la parella mai va mantenir relacions sexuals, per exemple.” Amb Gala i Dalí, el concepte tradicional que tenim de la parella no es pot aplicar, però Domingo està segura que al món hi ha moltes més parelles d'aquest tipus de les que ens pensem.
Llibertat sexual
I no és que a Gala no li interessés el sexe; ben al contrari. Precisament, queda molt clar en la novel·la que el sexe era importantíssim per a ella. En la novel·la apareix l'episodi del triangle amorós amb Max Ernst, Éluard i ella, així com la seva obsessió pels homes joves quan ja era una dona molt gran. “La llibertat sexual de Gala, en una dona de les primeres dècades del segle XX, és realment impressionant. Se la critica per la seva voracitat sexual, però també perquè actua com s'espera que actuï un home promiscu. Si, en lloc d'una dona, hagués estat un home, el seu comportament es veuria amb més normalitat –matisa Carmen Domingo–. Fins i tot dins del context del grup surrealista, que en principi era molt liberal de costums, Gala també és mal vista. Un altre aspecte és la seva actitud com a mare [Gala va tenir una filla amb Paul Éluard, Cécile], ja que ella deixa molt clar que no volia tenir aquesta nena i se'n desvincula.”
La novel·la està estructurada en capítols que segueixen l'estructura dels 22 arcans majors del tarot, ja que Gala era una gran aficionada a la lectura d'aquest joc: “No és que es dediqués a seguir els consells del tarot, sinó que més aviat li servien per confirmar les seves intuïcions prèvies.”
Carmen Domingo sempre s'ha interessat per les dones fortes, cosa que es reflecteix en la seva obra com a escriptora. “Faig llistes de dones interessants, però amb Gala vaig voler tractar una dona d'abast internacional”, conclou Domingo.