Abelló explora la flora i la fauna del Montsant

Després d'una visita a la Morera, on va com­prar un lli­bre sobre les orquídies del Mont­sant i un car­tell sobre les papa­llo­nes que l'habi­ten, l'artista reu­senc Jordi Abelló va car­re­gar la seva vena de cre­ació artística i va començar a tre­ba­llar en el que ha aca­bat sent una expo­sició sobre la flora i la fauna del ric parc natu­ral del Mont­sant. El resul­tat d'aquest tre­ball es pot veure fins al 12 de setem­bre al punt d'infor­mació de la seu del Parc Natu­ral de la Morera de Mont­sant.

El nou mun­tatge artístic d'Abelló inclou tres vídeos i qua­tre car­tells, reu­nits amb el nom Mon­viu, que fa un joc de parau­les i can­via la ter­mi­nació sant de Mont­sant, per viu. La mos­tra també aplega cinc retrats ori­gi­nals de la sèrie Orquídies.

Ave­sat a posar ros­tre a màqui­nes o a pedres, Abelló mira ara d'esta­blir vin­cles entre l'espècie humana i la flora i la fauna per “par­lar de la pin­tura des de la natu­ra­lesa”. “La pin­tura també és una forma de sobre­viure, de resistència”, explica. “Cons­ci­ent que l'autèntica dansa de la mort es dóna en el món dels insec­tes, els he dibui­xat i pin­tat amb trets humans, perquè fos­sin més pro­pers a la nos­tra feso­mia. He fet el mateix amb les orquídies i les he reu­ni­des en qua­tre grans car­tells que donen la ben­vin­guda al visi­tant que arriba al punt d'infor­mació del parc natu­ral”, deta­lla l'artista, que ha creat aquesta expo­sició espe­ci­al­ment per a Addend, el cen­tre d'art del Pri­o­rat, que uneix els ves­sants artístic, pedagògic i dina­mit­za­dor i de gestió cul­tu­ral.

Els car­tells d'apa­rença natu­ra­lista d'Abelló s'arri­ben a con­fon­dre amb els que habi­tu­al­ment s'expo­sen al punt d'infor­mació turística del parc natu­ral. Una con­fusió bus­cada pel mateix artista, que vol que l'espec­ta­dor reco­ne­gui que “en els insec­tes i en la flora hi ha quel­com de nosal­tres, dels humans, i que pot­ser ens recorda un ori­gen comú als començaments de la vida evo­lu­tiva”, explica.

Sense sig­nar

El tre­ball d'Abelló s'exposa de manera camu­flada, sense que consti el seu nom en cap peça, perquè tot­hom qui s'hi apropi per­cebi en l'espai “alguna cosa que no és massa natu­ral”, diu l'artista. La fina­li­tat, segons ell, és que “l'arribi a inqui­e­tar”. “És un món amenaçador i màgic que observa el visi­tant, de la mateixa manera que ho fem també nosal­tres.”

Els car­tells es com­ple­ten amb tres vídeos que es pro­jec­ten en una pan­ta­lla: el cicle Man­tis, amb els caps de les man­tis i dents huma­nes –fruït d'un tre­ball ante­rior–; Orquídies, amb llengües huma­nes incor­po­ra­des a la seva bellesa, i Papa­llo­nes, amb ulls humans sobre les ales.