Elogi de la riquesa

Aquest mes Amancio Ortega de Zara ha esdevingut l'home més ric del món, a frec a frec amb Bill Gates. La notícia ha desencadenat una sèrie de comentaris negatius que ens haurien de preocupar molt.

La reacció més habitual quan algú destaca és negativa. Molta gent busca ombres en la seva trajectòria per criticar-lo, tot jutjant-lo amb uns estàndards que ells mateixos no superarien. Així, un diputat que criticava Ortega per les fàbriques dels seus proveïdors a Bangladesh va mostrar al cap d'uns dies una samarreta comprada per ell sense tantes manies.

Quan el motor d'una societat és l'enveja en comptes de l'admiració, el resultat és igualar-nos cap avall. Parlar només dels proveïdors de Zara o dels contractes laborals de Mercadona és una anàlisi parcial i una postura miserable. Quin és el balanç complet d'aquestes empreses?

En realitat són empreses de gran èxit. El resultat empresarial per se no és la mesura de totes les coses. Hi ha empreses amb grans beneficis obtinguts a costa de tripijocs que són una autèntica xacra per a la societat. Però en el cas de Zara i Mercadona són empreses que, fent-ho bé, han aportat coses a la societat.

La rebaixa en la despesa mitjana en roba i alimentació que han portat aquestes empreses ha suposat un impacte positiu real en els consumidors, sobretot en les rendes més baixes, que, proporcionalment, gasten més en aquest àmbit. Sense voler-ho, Amancio Ortega i Juan Roig han fet més per als més desfavorits que tots aquests revolucionaris de pa sucat amb oli que es passen el dia criticant-los. No busquem, doncs, sants entre els nostres rics. No en trobarem. Busquem només persones que aportin a la societat. I intentem imitar-los, no afusellar-los. L'admiració millora aquell que admira en la mateixa mesura que l'enveja el destrueix.