Reciclar, reutilitzar i reparar

Pot ser que el futur no sigui el que era, i podria ser semblant al passat. Ja sé que a aquestes altures de la civilització consumista que ens han fet creure la modernitat resulta ser depredadora de recursos finits i insostenible amb el temps, i mirar enrere serà difícil, però hem vist molt sovint com les necessitats forcen a acceptar actituds que poc temps abans eren impensables. Tenir una certa edat ofereix una perspectiva que atenua els recels que hom pot tenir si, arribat el cas, hem de girar cap i cua i tornar als models de consum de temps passats. Els refractaris als canvis i adoradors d'aquesta modernitat no s'han de preocupar perquè, si hem d'arribar a assolir aquest estil de vida reculant, la publicitat ja s'encarregarà de dir-nos que això és la nova modernitat.

De fet, a Suècia ja s'ha iniciat aquest camí d'avançar enrere i la coalició socialdemòcrata i verds que governa ha iniciat una proposta legislativa i una campanya a favor de la reparació i en contra de la substitució. I una manera clara que tenen els governs per fer aquestes coses, si van de veres, és “estimulant-les” amb els impostos, i la proposta del govern suec és reduir l'IVA de les reparacions al 12% i deixar el de les substitucions al 25%. De moment algunes empreses ja s'han avançat i comencen a fer productes reparables, cosa que, fins ara, era realment difícil; més aviat sortien de la fàbrica amb una mena de data de caducitat per tal que passat un temps s'haguessin de substituir. De moment, els suecs veuen els nínxols més clars per a les reparacions en la roba, les sabates i les bicicletes, perquè encara avui pel que fa als electrodomèstics és més barat substituir-los que reparar-los, pel cost de la mà d'obra. Per compensar aquesta anomalia, el projecte de llei preveu que els suecs puguin desgravar en la seva declaració de renda la meitat de la mà d'obra per la reparació dels electrodomèstics.

Deia que a molts de certa edat això no ens sona gens estrany, més aviat es tornar a fer el que sempre havíem fet, fins que va venir aquesta malaltissa moda de reciclar que va matar el reutilitzar. Cada vegada que vaig a dipositar una ampolla de vidre al contenidor adequat i que té com a objectiu ser trossejada, fosa i tornada a utilitzar, penso si no seria millor el que fèiem abans, que tornàvem els envasos i les corresponents fàbriques els esterilitzaven i els reutilitzaven. Fins i tot m'agradaria veure els escandalls que han fet les autoritats i les empreses per imposar aquesta moda del reciclatge, perquè, a grosso modo, intueixo que és molt més barata econòmicament, energèticament i ecològicament la reutilització que no pas el reciclatge. Però fins i tot en el cas que no ho fos econòmicament, ecològicament segur que el planeta ho necessita.

Només pensant en el que fa anys reutilitzàvem recordo: ampolles d'aigua mineral, de cervesa, de cola, de cava, de vermut... i com és natural es reparaven els electrodomèstics, la roba i també els cotxes, que, com la resta, fa temps que han entrat en la diabòlica economia de la substitució fomentada pel l'elevat preu de la mà d'obra i la cada vegada més alta sofisticació.

Però els estudis ens diuen que el planeta necessita, en el millor del casos, un any i mig per refer-se de la depredació humana d'un any, a banda de les grans quantitats de residus que provoquem que tenen una vida de desenes i centenars d'anys. Aquesta tendència i l'acumulació de deixalles ens fa una societat insostenible, i els suecs en són conscients de tal manera que intenten ser creatius per canviar hàbits i comportaments perquè ells saben prou bé que la solució no és un dia sense cotxes a l'any, això només és un tranquil·litzador de consciències, la solució passa per canviar comportaments tot l'any. De la mateixa manera que quan es va posar de moda el reciclatge es va crear tota una indústria nova, sovint subvencionada, si tornem al model de la reutilització i reparació també sortiran iniciatives creadores de llocs de treball, que en la majoria dels casos no necessitaran una formació excessiva.