I si comencem pel principi, president Illa?

Normalment la millor manera de començar un projecte és començar-lo pel principi i no pel final, perquè hi ha moltes possibilitats que en el decurs del temps, si no es té tot controlat, puguem arribar a qualsevol lloc i haurem perdut temps, energia i credibilitat. Una mica és la impressió que n’he tret quan he llegit el nou pla econòmic del govern, tot i que –ho dic d’antuvi– tenir un pla econòmic a mitjà termini és imprescindible. I on és, doncs, el problema que veig en aquest pla governamental? És justament en el principi. Precisament quan tot hauria i podria estar més fixat justament per ser el més immediat, ens trobem que ni la Generalitat, ni la Diputació de Barcelona ni l’Ajuntament de Barcelona encara no tenen pressupostos, i molt probablement algunes d’aquestes institucions, o totes, no en tindran. I un fet gens subestimable: totes tres són presidides pel PSC-PSOE. És a dir, els socialistes, per les raons que sigui, han estat incapaços d’arribar en un acord amb les altres forces polítiques. Els socialistes hi governen amb una minoria aclaparadora. Segurament si haguessin començat pel principi, el més assenyat hauria estat iniciar el curs amb pressupostos aprovats. Vull entendre que quan es presenta “el pla econòmic més ambiciós des del 2010”, segons diuen, deuen haver pensat que encara estem esperant moviments i notícies de cap on va la negociació del finançament singular pactat amb ERC per la qual tindríem la clau de la caixa. De moment cap dels dos partits implicats ens informa de com va la negociació i, tot i que el president Illa cada vegada diu que compliran el que van pactar, el pessimisme i les rebaixes en la interpretació del que van signar semblen cada vegada més preocupants.

En aquest pla, presentat en un acte massiu on hi havia les forces econòmiques i polítiques catalanes, el president no va esmentar el dèficit fiscal de l’Estat amb Catalunya, ni el nou finançament que teòricament s’hauria d’estar negociant i que hauria de revertir aquesta injustícia que suportem fa tant de temps. I tot sembla que és un oblit conscient. Imaginem-nos-ho. El pla preveu 18.500 milions d’euros en cinc anys i amb 200 mesures perquè, segons el president, Catalunya superi Madrid. De mica en mica els més espanyolistes van descobrint el terrible espoli a què està sotmesa Catalunya de fa dècades i que fins ara, maliciosament, negaven. Si 18.500 milions d’euros en cinc anys ha de servir per superar Madrid, com estaria Catalunya sense els 22.000 milions d’euros anuals de dèficit que fa dècades suportem? Quan el Cercle Català de Negocis i fins i tot la Cambra de Comerç de Barcelona van fer estudis del dèficit i la monstruositat que representa, la majoria de les vegades tothom calla perquè la ignorància és la manera de tenir controlada la societat. El darrer estudi del Cercle Català de Negocis quantificava el dèficit fiscal català en 518.000 milions en 19 anys. Per tant, si fas un pla des del govern de 18.500 milions en cinc anys, com a mínim s’hauria de parlar d’aquesta anomalia (dit espoli) que tant ens frena. Pensem que durant aquests cinc anys del pla, Espanya s’haurà emportat de Catalunya 110.000 milions d’euros.

Possiblement, abans de presentar aquest pla el més assenyat hauria estar començar pel principi, com he dit abans: fer pressupostos i negociar un nou finançament, que, segons ens han promès, hauria de posar fi a aquest saqueig. I podríem fer un pla per fer una sacsejada al país i fer-lo entrar amb possibilitats de lideratge en la nova era en què s’albiren grans canvis.