Calen canvis perquè el turisme sumi sense restar

Els 7 milions i mig de catalans vam conviure amb 17 milions de visitants turístics al llarg de tot l'any passat. Els hostes van deixar 17.260 milions d'euros en forma de despesa, una riquesa a la qual pocs estan disposats a renunciar, sobretot quan els motors econòmics tradicionals, la indústria i la construcció, encara estan tocats per la crisi. Però ressonen tambors de col·lisió entre l'activitat turística i la vida normal del país, va alertar el socioecòleg Ramon Folch divendres en la tercera tribuna de la Fundació Jordi Comas Matamala, la darrera d'aquest 2016.

“El que no cal és que l'any que ve vinguin 18 milions de turistes”, va afirmar Folch davant un auditori en què sempre predominen destacats empresaris del sector hostaler. I els va instar a canviar de mentalitat en pro d'una activitat econòmica sostenible. El sector turístic ha guanyat pes dins del PIB català, on ja suposa un 11% de la riquesa del país, però Folch va recordar que el seu creixement descontrolat no pot anar en detriment del 89% del PIB restant que generen els catalans.

Amb una ponència titulada Turisme: sumar sense restar. Treure partit de la interferència entre sistemes, Folch va remetre als inicis de l'activitat turística, amb el tour que l'anglès Thomas Cook va organitzar en ferrocarril pels Midlands el 1841 amb els participants d'un congrés d'antialcohòlics. I els va comparar irònicament amb els atractius que molts negocis promouen avui a casa nostra per atreure turistes de borratxera.

Excessos etílics a banda, va anar il·lustrant amb imatges els impactes de l'activitat en les zones de màxima pressió, amb Barcelona com a paradigma però amb situacions extrapolables a les platges, on s'ha eradicat l'activitat pesquera al litoral de la Costa Brava –visible encara quan Ava Gardner es passejava per Tossa de Mar als anys 50–. En altres casos pròxims, va censurar les imatges de postal de les embarcacions que col·lapsen el Port Bo de Calella de Palafrugell cada any al juliol, durant la cantada d'havaneres, o els pobles pessebre de l'Empordanet, on els pobladors han estat reemplaçats per segons residents forans a l'estiu i en què els carros agrícoles són un millor rerefons de fotos a les xarxes socials que no pas eines per llaurar.

Tot plegat, per Folch encara no s'arriba a les imatges de països en desenvolupament, on els turistes desfilen mentre els obrers emboliquen havans a la factoria cubana de Cohibas, contemplen com s'elaboren tapissos i estores al Pròxim Orient o l'enorme parc temàtic de l'antiga i monumental Venècia. Però va posar l'exemple de les exhibicions de pela de suro a les Gavarres i ho va contraposar amb l'estratègia que a Holanda han aplicat al mercat de flors d'Aalsmeer, un espectacle on els visitants –que hi són– no interfereixen amb la frenètica activitat de manera discreta des d'unes passeres elevades, tot evitant que els operaris se sentin bèsties del zoo. Que el turista sense samarreta vegi la Rambla, però no formi part de l'estampa quotidiana, en resum extrem.

Folch va intentar fer veure que el territori atreu turistes perquè encara és interessant; però, si ho deixa de ser, es pervertirà. I entre les preguntes, sense resposta, com desviar els turistes que visiten Barcelona més enllà de la capital; les potencialitats que la realitat virtual pot fer que més d'un s'estalviï el viatge, i el repte dels recursos hídrics. En aquest darrer cas, l'ecòleg va apostar per reutilitzar l'aigua depurada de qualitat que s'aboca al mas reinjectada en els cursos fluvials d'on l'extreuen.