Energia i competitivitat són dos factors empresarials indestriables. El cost de l’energia determina el de tot el procés productiu. I es converteix en un greuge si no s’aplica de forma equitativa entre tots els usuaris. L’actual sistema tarifari de l’energia agrupa les tarifes segons dos paràmetres bàsics, la potència contractada i el nivell de tensió de la línia a la qual es connecta el consumidor. A Catalunya, la xarxa de distribució de mitjana tensió es va construir amb una tensió màxima de 25 kV i, per tant, moltes empreses amb una potència contractada de més de 450 kW han de connectar-se obligatòriament a través d’aquestes línies. Aquesta situació suposa pagar un preu de més del doble que la tarifa que es pot aplicar una empresa que té línies de mitjana tensió de més de 36 kV a les quals connectar-se (de la tarifa 6.1A de 32,30 euros/MWh a la tarifa 6.2 de 14,97 euros/MWh). El greuge és un fet des de fa anys, però ara es pot veure augmentat per la necessitat del govern del PP d’aprovar els pressupostos del 2017, que l’ha dut a pactar amb el PNB una modificació segons la qual s’anul·laria la tarifa intermèdia 6.1B (30-36 kV), que s’integraria dins la tarifa 6.2, més barata (a Euskadi les principals línies de distribució en alta tensió són de 30 kV).

L’acord entre el PP i el PNB suposa una rebaixa molt important del preu de l’energia elèctrica als usuaris alimentats a 30 kV. A Catalunya no n’hi ha cap, cosa que els fa impossible gaudir d’aquest avantatge competitiu. Un pacte, doncs, que deixa en clar desavantatge a 3.277 empreses catalanes i a 1.250 de la resta de l’Estat, que no tenen opció d’accedir a una xarxa de 30 kV.

Qualsevol govern ha d’actuar segons el principi d’igualtat a tot el seu territori. Un cop més, però, el PP prioritza l’estratègia partidista per sobre de l’interès general i renuncia a la defensa igualitària del seu teixit empresarial.

Catalunya és un dels motors econòmics de l’Estat. És atractiva per als inversors perquè té un entorn favorable en I+D; té bona formació dels professionals; una situació geogràfica estratègica; ofereix treball de qualitat, i té un esperit emprenedor que dona resposta a les iniciatives empresarials. No podem acceptar dilapidar aquest excepcional patrimoni per decisions polítiques que només reclamen la solidaritat interterritorial quan els convé i que, en aquest cas, atempten contra la competitivitat de l’empresa catalana.

Per això el govern de la Generalitat ha demanat que la modificació del reial decret que estableix les tarifes d’accés passi a la tarifa més econòmica –la 6.2– els subministraments de 25 kV (tensió equivalent en tots els aspectes tècnics a 30 kV) i no a partir dels 30 kV, tal com estableix l’acord amb el PNB.

Les empreses instal·lades a Catalunya mereixen les mateixes oportunitats que les de la resta de l’Estat. Necessiten seguir sent competitives en igualtat de condicions per no haver de renunciar a la seva expansió. No els podem negar aquests drets. I no ho farem. El preu de l’energia no els pot ser un llast. Seguirem defensant davant l’Estat que puguin accedir a la tarifa 6.2.