Per què demanen que dimiteixi el director general de Turisme?

No fa ni quatre anys, amb el mateix govern del tripartit, parlàvem amb la direcció general de Turisme de quins serveis podíem afegir als apartaments turístics per millorar la qualitat i la imatge del sector. Avui, en un moment en què tots plegats ens estem plantejant un canvi de model  turístic en què la qualitat, el servei i la identitat siguin els elements principals de presentació d'aquest renovat producte, intervé la direcció general de Turisme i desregula completament el sector, primerament, passant el control dels apartaments turístics als ajuntaments mitjançant la llei de protecció de l' habitatge del desembre del 2007 (cosa que tots sabem que no ho poden assumir per manca de recursos), i seguidament preparant un decret en què es passa tota la responsabilitat als propietaris dels habitatges en comptes dels professionals i empreses del sector. Tot això, sense el consens del sector, que en tot moment ha estat en contra d'aquesta desregulació i ha rebut el suport incondicional del Col·legi d'API de Catalunya, dels administradors de finques i de bona part dels ajuntaments costaners.

Una activitat turística va lligada al servei i els únics que poden garantir aquest servei són les empreses i els professionals del sector. Si el govern va en contra d'aquestes empreses, ignorant-les, ens porta  a una situació de descontrol generalitzat que únicament pot generar mala imatge del sector turístic en general i una pèrdua important de llocs de treball. Perquè cal recordar que l'allotjament dels apartaments turístics representa més del 70% de l'allotjament de vacances de Catalunya.

Paral·lelament, la direcció general  ha treballat en un altre document que és un decret que pretén regular tots els allotjaments turístics; en què figuren els hotels, càmpings i cases rurals, i en què, continuant amb la mateixa línea de menysteniment, no consten ni els apartaments turístics ni els habitatges d'ús turístic. I ni tan sols ha consultat Federatur. És a dir, que s'ignora completament el principal sector de l'allotjament de Catalunya.      

Per què el director general en lloc de cobrir la regulació des de Turisme, que és on toca, ho passa a Habitatge i ho cola a la llei de l'habitatge? Per què en lloc de donar pautes i desplegar un reglament, diu simplement dins la llei de l'habitatge que és competència dels ajuntaments, sense afegir-hi res més? És que no s'atreveix a posar les pautes per controlar adequadament el sector? Per què en lloc de dotar-lo de més serveis, de cara a l'usuari final, el despulla totalment d'aquests serveis amb el decret que prepara? Per què quan ara està redactant un esborrany de decret d'establiments d'allotjament turístic, en el qual fusiona tots els decrets d'allotjament, no crida a una reunió els representants dels apartaments turístics, és a dir, Federatur? Per què en aquest esmentat esborrany es deixa fora tot el que representen els apartaments turístics i a més a més els habitatges d'ús de vacances que s'han inventat ara? I, per tant, el 77% de les places d'allotjament de Catalunya en queden fora? Per què el director general no té temps de respondre mai al telèfon quan se'l demana per parlar? Per què el 12 de maig a la seu d'Esade, dins del Club de Gestió Turística Alumni, en escoltar unes manifestacions del senyor Ignacio Vasallo de l'OET de Londres, en què manifestava que per l'estiu del 2009 les previsions del mercat anglès, i en especial els apartaments turístics, eren pessimistes, el director general de Turisme va manifestar: «M'alegro que als apartaments els vagi malament»?

Demanem formalment la dimissió del director general de Turisme, el senyor Joan Carles Vilalta.