Tenim caps d’esquila!

Què pot sortir malament en la neteja i reconstrucció del País Valencià si els responsables suprems seran els mateixos que manaven el dia de Sant Narcís quan el cel es va obrir i la torrentada va baixar? Amb la sessió de divendres al Parlament de la comunitat, les reaccions que vàrem escoltar ahir i les cantarelles que hem sentit aquests divuit dies, no queda cap dubte que la cadena de comandament va funcionar com funcionen les més reputades cases de putes sense mestressa. L’àvia Neus no ho qualificaria d’una altra manera. No trobaria cap altra manera de qualificar-ho. Cap a les dues de la tarda d’aquell dimarts d’octubre Carlos Mazón va anar a dinar a un reservat d’El Ventorro amb la periodista Maribel Vilaplana. I ben tranquil, l’home! Aquell aiguat enfilava cap a Conca a les sis i ningú l’avisava de res, ni ningú li passava cap alerta en les quatre hores que va durar el tec. Ribera, Marlaska, Puente, Robles, Sánchez i altres floretes, també, tranquils. Esperant que els demanessin coses, que a ells sí que els constaven les alertes. I l’exèrcit, segons explica ara el general de l’UME, ja era al carrer des de les tres tocades. Ningú li manava res i ell, que veia com baixava l’aigua, va decidir pel seu compte i va enviar efectius de Bétera a Utiel i Requena i reserves de Madrid a València. Tenim caps d’esquila! L’exèrcit va sortir de les casernes sense ordre i l’endemà els voluntaris varen embossar les clavegueres tirant-hi fang.