anàlisi
Esteve Vilanova
Moments d’incerteses
És descoratjador descobrir com pràcticament ningú té una preocupació especial pel deute públic i creixent d’Espanya. L’Estat espanyol és un dels tres de la UE que encara està en vigilància per excés de dèficit. El compromís que tenim amb Brussel·les és que hem de tancar l’any amb un 3,1% de dèficit, un total d’1,107 bilions d’euros, però les dades actuals projecten que el podem tancar amb 38.000 milions més del previst, fet que suposa la desviació més gran dels darrers tres anys. La dada preocupant és que l’endeutament creix més de pressa que el PIB. És clar que una vegada gastats els 70.000 milions de la guardiola de les pensions ara el govern espanyol ha d’anar a l’endeutament per poder-les pagar i aquest any suposarà un endeutament de més d’11.000 milions, i les previsions d’endeutament de l’any vinent són de 18.000 milions. Per tant, quan Brussel·les rebin els nous informes econòmics de l’any 2018 miraran amb atenció quines mesures extraordinàries s’han pres per controlar el deute i situar-lo el 2018 al 2,3%.
Parlar percentualment del deute sobre el PIB té un problema perquè als profans ens pot oferir una imatge poc rigorosa per allò que és fàcil jugar amb els números. Fa pocs anys, el govern espanyol va veure que arribaríem a deure el percentatge del 100% del PIB, i com que aleshores era lleig va incrementar el PIB espanyol fent una estimació del negoci de la prostitució i de la droga i ho va sumar al PIB estatal. Si mirem el volum del total que haurem de pagar, veiem que les perspectives indiquen que podem passar d’un volum de deute d’1,145 bilions el 2017 a l’1,2 bilions o més el 2018. Un volum considerable i en augment.
S’entén, doncs, que Brussel·les reclami insistentment un esborrany actualitzat del pressupost del 2018 esperant veure garanties per al tancament del 2017 amb el previst 3,1%. Tot i així seguirem en vigilància de procediment de dèficit excessiu, i també volen evidències clares de compliment del 2,3% compromès per al 2018. Els homes de negre que controlen els números espanyols no veuen gens clar que el 2018 hi hagi pressupost, la qual cosa complicaria molt més les expectatives d’assoliment del dèficit i ben segur provocaria una inestabilitat política important. Un pressupost prorrogat té unes limitacions, com ara que no incorporaria les mesures extraordinàries (retallades i increment d’IVA i d’altres impostos) i que són imprescindibles per al compliment del marc pressupostari a què es va comprometre el govern de Rajoy.
Un fet nou que ara s’ha incorporat en les incerteses és el factor risc polític. Si realment no hi ha pressupost s’hauria d’anar a unes eleccions els resultats de les quals són molt imprevisibles i fins i tot podríem tenir de nou episodi de dificultat per formar govern, i això fa basarda a Brussel·les. El segon risc polític és la incertesa del tema català, que s’està complicant i per moments, i no se sap quant pot durar. La mala gestió d’aquest problema polític origina molts dubtes i alguns brots de pànic provocats pel mateix govern Rajoy, i les conseqüències econòmiques poden arribar a ser imprevisibles per la situació d’extrema feblesa que genera un endeutament molt alt, com hem vist. Hem de pensar que avui un increment de 250 punts bàsics de la prima de risc es tradueix en 3.400 milions de més despesa.
El mateix Banc d’Espanya ha fet un informe sobre els costos de la inestabilitat que provoca Catalunya, i el BBVA quantifica que la crisi catalana, si es prolonga, podria restar 1,1 punts del PIB espanyol del 2018.
I per arrodonir la setmana, tenim la roda de premsa de Mario Draghi feta el 26 d’octubre i en què ens informava que s’ha acabat la política expansiva i que a primers d’any passaria a reduir les compres de deute de 60.000 milions d’euros al mes a 30.000 milions. Una reducció que segons va dir Draghi es faria amb temps per no provocar un col·lapse.
Sigui com sigui, en el futur immediat i en el mitjà termini se’ns presenten moltes evidències que s’acosten moments d’extrema dificultat.
