“Hem de superar les barreres que encara imposa el món patriarcal”

Molta. Pot sorprendre perquè s’hauria de posar fi a la tendència però encara cal apoderar les dones, sinó és difícil que emprenguin. Hi ha motius personals, d’educació i culturals que ho dificulten.

Les dones hem entrat al mercat laboral més tard i això fa que se’ns hagi vist diferent. Estem més destinades a les feines que es coneixen com a reproductives, que és tot allò que es necessita perquè les activitats productives surtin i les empreses funcionin, per exemple les administratives. També en tasques de cura i atenció, com són les d’infermeres i mestres. Estem acostumades a assumir moltes de les tasques familiars, tot i que això amb les noves generacions està canviant. Tot això fa que no valorem tota la feina que fem. Hem de fer visible tota aquesta feina i adonar-nos de tot el que podem fer. Per això les dones necessiten posar un valor a la seva feina.

Molt, en les formacions veig que la part d’autoconfiança en la dona està molt minvada i és un punt molt important. L’entorn cultural no afavoreix i per això s’han d’apoderar més. Hi ha dificultats sobretot per a les dones que es volen dedicar a feines creatives, els costa valorar el seu treball perquè fan el que els agrada. Cal posar preu al seu temps, això els costa. Hem de superar les barreres que encara imposa el món patriarcal.

Hi ha moltes coses que tenim apreses i ens poden anar molt bé si les sabem enfocar en l’àmbit empresarial. Tenim la virtut que en l’àmbit social tenim més competències transversals, més habilitats socials pel que fa a la relació amb els altres, l’empatia dins el grup i la manera de liderar. Això ens porta a tenir projectes amb més èxit. Si mirem les estadístiques, entre homes i dones, són menys dones les que emprenen però les iniciatives que sobreviuen estan igualades i això és un mèrit per a les dones perquè continuen portant el pes de les càrregues familiars.

La gran majoria emprenen per oportunitat i no per necessitat i així és com hauria de ser. N’hi ha algunes que es plantegen muntar el seu propi negoci quan són mares i tenen infants petits perquè veuen que necessiten més temps, però sempre els dic que emprendre requereix moltíssimes hores i pot generar una certa frustració. No s’hauria d’emprendre mai des de la perspectiva de necessitat econòmica immediata o per tenir més temps.

He treballat molt dins el món de l’escola i al pati es percep una gran diferència entre la manera de relacionar-se dels nens i les nenes. Els que tenen més visibilitat són els nois i això és general a escala mundial.

Si treballem perquè l’educació canviï i no es discrimini per raó de sexe i després no es fan polítiques laborals en aquest sentit, la bretxa continuarà existint. És evident que no hi ha polítiques que afavoreixin l’equitat i la igualtat d’oportunitats. Sense aquestes, no hi ha penalització a les empreses i no es podrà modificar la situació. Cal un canvi en l’àmbit polític que impregni l’àmbit social com es fa en països més desenvolupats.

Quan faig formació sempre pregunto a les assistents pel seus referents i molt poques vegades són dones. És cert que hi ha moltes dones ben preparades però tenen més traves al món laboral. No hi ha polítiques que afavoreixin les dones que opten per tenir fills. Quan treballo amb dones dins d’empreses que volen promocionar-se, m’expliquen que és molt difícil, han de demostrar molt més i en molts casos per cobrar menys que els companys. Es perd molt de talent per això, mentre que quan un home és pare no es planteja que hagi de fer sacrificis en l’àmbit laboral.

Sí, la diferència està sobretot en el fet de si les dones superen la influència patriarcal. En segons quins entorns tristament és obligatori reproduir els rols de l’home. És el cas de dones com Angela Merkel, que ha hagut de passar per molts filtres masculins per arribar on és i ho ha tingut molt difícil. Si no ens masculinitzem, la brillantor que podem aportar al lideratge és espectacular. Les dones estem molt ben formades i tenim més empatia.