Economia

L’empresa de peix Arrom pesca grans distribuïdors

El creixement deixa petita la nau que tenen i truquen a Mercabarna

L’empresa fa una aposta per la tècnica japonesa de conservació a 60 graus sota zero

El fort creixement que ha experimentat la distribuïdora de tonyina i salmó Arrom, després de l’ampliació del perímetre de l’activitat de l’empresa cap al negoci majorista, ha deixat petita la nau que té a Viladecans de manera que ha obert un període per trobar un nou espai més ampli. La intenció és aconseguir una nau que multipliqui per quatre la superfície actual, que és de 500 metres quadrats, preferiblement a Mercabarna. Però el gran mercat central de Barcelona està enmig de negociacions amb el Consorci de la Zona Franca perquè els cedeixi parcel·les adjacents. “Estem al límit de capacitat però esperarem un any a veure si és possible créixer a Mercabarna i si no cercarem un altre lloc”, diu Josep Comas Arrom, director general de Peixos J. Arrom.

L’augment de l’activitat ha vingut com a conseqüència d’obertura a nous clients. Fins fa un any i mig l’empresa es dedicava bàsicament a la venda de peix fresc a clients de la restauració sobretot de l’àrea metropolitana de Barcelona. Tenen en concessió dues casetes (llocs d’exposició del gènere) a Mercabarna per on passen els clients, formalitzen les comandes i després distribueixen. Per volum, la venda més important és la de salmó, però és la comercialització de la tonyina, un producte més complex, on la firma s’ha fet un nom i això ha generat a noves oportunitats. Ara disposen de comercials a totes les llotges de l’estat que compren tonyina i han aconseguit clients més grans, per això han decidit apostar per la venda majorista a distribuïdors i a mercats.

Comas Arrom explica que aquest salt és fruit d’anys de “picar pedra”. Quarta generació d’una família de venedors de peix, Josep Comas va començar de ben petit a la parada dels seus pares al mercat de Santa Caterina. Amb els anys va compaginar l’activitat amb la venda a restaurants i es va anar fent una cartera fins que va haver de triar. De les 15-17 comandes diàries amb què va començar el seu negoci fa uns 18 anys, ha passat a les 80 o 150 d’avui en dia.

L’aposta per clients de més envergadura va acompanyada per noves tècniques de manipulació del peix. De la mà de la firma Ricardo Fuentes e Hijos, pioners en l’adopció de procediments de cria, captura, sacrifici i conservació de tonyina a molt baixes temperatures que han adoptat al Japó, Arrom aposta per la conservació del peix a -60 graus. “És com si aturéssim el temps, perquè quan es descongeli la tonyina tindrà les mateixes propietats i qualitat que tenia quan va ser sacrificada”, explica. Al Japó el 90% de la tonyina que es consumeix segueix aquesta cadena, que també elimina qualsevol paràsit. Des del punt de vista comercial, desestacionalitza i garanteix un producte de qualitat tot l’any. Però Josep Comas Arrom reconeix que a casa nostra encara està molt arrelada la cultura del peix fresc i cal anar fent pedagogia.

Un altre pas que l’empresa està preparant és la diversificació amb altres productes derivats, com ara les conserves.

La internacionalització va arribar a l’empresa de manera natural, com a proveïdors de cuiners que van obrir establiments a països com ara Itàlia o França. Més recentment, Peixos J. Arrom ha arribat a un acord amb una distribuïdora del Regne Unit per a la venda del seu producte en aquest país.

PEIXOS J. ARROM

Facturació
20 M€
Treballadors
40
Any de fundació
2009
Horaris intempestius en entorns de fred fan del comerç del peix un negoci per vocacions. Josep Comas afegeix que és un negoci de constància i que exigeix un bon domini de les finances. Es paga al moment i es cobra al temps: sumar clients exigeix múscul financer.
La tradició

Nissaga de peixateres de Barcelona

Per explicar el vincle de la seva família amb la tonyina, Josep Comas Arrom es remunta a la seva besàvia Joana, venedora ambulant de peix pel centre de Barcelona, sobretot pel barri del Born.

La seva àvia Dorotea va aconseguir una parada en concessió al mercat de Santa Caterina, que va heretar la seva mare, Joana Arrom Gil, que continua venent tonyina.

Que Josep agafés el testimoni de la tradició familiar no era el previst: els seus pares volien que estudiés però amb només 14 any, Josep va deixar l’escola i poc a poc va anar entrant en l’activitat del mercat. “Aquells primers anys de treball dur al mercat em van espavilar”, reconeix.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.