Linxament i mort civil

Els tre­ba­lla­dors del diari no ava­len la decisió de man­te­nir Saül Gor­di­llo com a col·labo­ra­dor. Dels 143 de la plan­ti­lla, un 41% van par­ti­ci­par ahir en l’enquesta del comitè. Un 85% dels vots eme­sos són a favor de publi­car la posició que deixi de col·labo­rar i així ho poden lle­gir a la plana 8 de l’edició en paper d’avui i a la por­tada del web. 60 vots eme­sos. 51 a favor que deixi d’escriure i 9 en con­tra. Agra­eixo als com­panys l’exqui­si­desa de for­mes i la duresa del fons que ja sabien abans de la votació, que no com­par­tia. Quin con­trast amb el lin­xa­ment rebut a les xar­xes i que ni m’escalfa ni em refreda. Ja fa anys que l’àvia Neus em va expli­car que aga­fes pols si vas a l’era. La decisió l’he de pren­dre jo. No em ve de nou. Fa anys que con­tracto i aco­mi­ado. He llo­gat feina a més de mil per­so­nes i n’he aco­mi­a­dat tan poques com he pogut. Quan m’he vist obli­gat a lide­rar un ERO, he pro­vat sem­pre de tan­car acords i encara em dolen les poquíssi­mes vega­des que no ho vaig acon­se­guir. Fins ara havien sigut par­tits, els que m’havien dema­nat el cap d’algun peri­o­dista. Ara m’ho dema­nen 51 com­panys i em fot molt quan he de dir que no als com­panys. Però aten­dre’ls és con­dem­nar en Saül a la mort civil, i no ho faré. A la Marta Roqueta, que no vol escriure més al diari, vull agrair-li aquests anys i dir-li que té la porta oberta per tor­nar. I ho deixo aquí. Qui vul­gui con­ti­nuar amb el lin­xa­ment no tindrà la mort civil que busca. Aquest no és país de lapi­da­ci­ons.