Economia

TONI BARAT

PRESIDENT DEL GREMI D’HOSTALERIA I TURISME DEL BERGUEDÀ

“S’ha de potenciar la comarca amb mesura perquè no se’ns espatlli”

Botiguer i després hostaler, està vinculat al gremi des del 1985 i pensa, ja jubilat, que és l’hora d’un relleu. Ha combinat aquesta feina amb la de director d’una pista d’esquí i la de regidor

Quina salut té el sector de l’hostaleria al Berguedà?
És dels pocs que han anat resistint, però també és enganyós, perquè és un sector refugi. Molta gent que perd la feina es veu amb cor de muntar un bar o un restaurant. Hi ha gent que ho fa bé i també molts que no en tenen ni idea de fer un escandall del producte, del preu que els costa i del preu a què l’han de vendre. Això fa mal al sector. Duren poc i canvien per un altre que fa el mateix. El sector en general ha anat aguantant els anys de crisi, vist el que ha passat en altres sectors.
Què fan per evitar-ho?
Fem cursos i intentem fer pinya per solucionar problemes que sorgeixin amb altres associacions. Intentem sobreviure, perquè fa uns deu anys estàvem amb la federació de Barcelona, però el seu gran volum era la seva zona i la costa, i a l’interior ens trobàvem desemparats. Com que legalment ens podíem fer d’on volguéssim, ens vam associar amb la federació de Lleida. I ens ha anat bé i tenim més suport. El problema en general és que la gent deixa d’associar-se i això és un gran error, perquè fent pinya aconsegueixes més coses.
Quants associats tenen?
Uns 120 a la comarca, que representen un 60% del sector. I ara toca el relleu, perquè ja estic jubilat i s’ha de fer una assemblea per buscar gent jove. Des del 1985 que soc al gremi...
Què cal potenciar?
S’ha de potenciar la comarca amb mesura, perquè no voldríem que se’ns espatllés. Està molt a prop de Barcelona i encara som bastant verges. La nostra finalitat és establir lligams amb associacions i estem intentant que hi hagi una unió de botiguers comarcal. També ho hem fet amb l’Associació de Turisme Rural, formem part de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà, una iniciativa que vam impulsar per unificar molts consorcis. Hem anat unint esforços i compartint despeses.
Quin tipus d’establiment hi ha a la comarca?
De tot tipus, des de restaurants d’estrella Michelin fins als que no tenen cap mena de pretensió. Aquí som pioners des de fa uns catorze anys de la cuina del bolet, i quan una cosa te la copien això et dona ànims, perquè veus que estava ben feta, i et trobes menús de 20 euros fins a més de 70. També hem fet la de la tòfona i la de la caça, per desestacionar, perquè amb el bolet et trobes que hi ha anys que no n’hi ha... És l’handicap que tenim respecte a les calçotades i els calçots, que es poden plantar, regar... A l’hivern tenim la neu, però fa anys que lluitem perquè es reobri Rasos de Peguera, encara que no sigui com a estació d’esquí, ja que és un lloc on la gent hi segueix anant. Vaig viure deu anys del món de l’esquí i el conec. També intentem obrir-nos a altres sectors, com ara convèncer els polítics per tirar endavant el projecte del Parc de la Natura, perquè seria segur i no seria estacional.
Però tenen la Patum.
Bons per a Berga, són tres o quatre dies. També enganya molt i surten establiments com bolets que només obren aquells dies. Soc patumaire, però amb una perspectiva més àmplia t’adones que a molts llocs de Catalunya no saben ni què és ni l’han vist mai.
Hi ha entesa amb els polítics?
Sempre n’hi ha hagut. Amb la CUP hi havia temors, i en segons quines coses han fet una bona labor, però en segons quines altres tenen una visió completament diferent del món comercial. Però són sincers i fan el que creuen que han de fer. En les coses més grans, com ara el Parc de la Natura, són reticents. Els agraden coses més casolanes.
Les administracions ajuden? Hi ha sensació de greuge, per exemple, amb el suport a activitats de la costa i la platja?
Està bastant equilibrat. Sempre s’ha de demanar, però el més fumut és la lentitud i la burocràcia. L’Agència de Desenvolupament està treballant amb l’Agència Catalana de l’Aigua per treure profit de la presa de la Baells, i s’hi ha guanyat molt, perquè abans anar-hi a parlar era un drama. Quan encara no era ni regidor en vaig acompanyar un perquè vam muntar un campionat de Catalunya d’esquí nàutic i volíem, amb un acord amb Andorra, que cada estiu vinguessin 100 nanos a fer esquí aquàtic, però no ens van ni atendre.
El pantà està desaprofitat?
Sí, totalment.
Quins altres aspectes creieu que caldria potenciar més?
Tenim el Santuari de Queralt, on la part religiosa funciona bé amb el mossèn que l’ha treballat, però la part turística que podria treure’n profit, i també Berga, està en un plet i aturada completament a excepció del bar. També els Rasos, com he comentat, i el Parc de la Natura, pendent de permisos i de canviar el pla general.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia