Directius alemanys a Catalunya

Aquests dies ha irrom­put amb força el nom d’Ale­ma­nya en l’actu­a­li­tat cata­lana, just quan encara res­sona al saló del Círculo Ecu­es­tre de Bar­ce­lona la inter­venció de Karl Jacovi adreçant-se al pre­si­dent del Par­la­ment en el sen­tit que els diri­gents inde­pen­den­tis­tes hau­rien d’anar tots a la presó. I encara res­so­nen, i això fa més mal, els aplau­di­ments que va rebre de la majo­ria dels assis­tents. Ara mateix deuen estar con­tents.

Sem­pre he sen­tit una enorme admi­ració i res­pecte per la figura dels empre­sa­ris, de la mateixa manera que he defen­sat que, quan sur­ten del seu marc natu­ral, l’espi­fien.

En efecte, siguin d’on siguin, par­lin l’idi­oma que par­lin, els empre­sa­ris fan una tasca molt arris­cada i difícil. I d’ells depèn el progrés econòmic d’un país. Cata­lu­nya, terra d’aco­llida, ha rebut de bon grat empre­ses ale­ma­nyes que han vin­gut a fer-hi negoci, i amb aques­tes els seus direc­tius. Per molt que hagin vin­gut forçats per motius pro­fes­si­o­nals, m’ima­gino que, com fan la majo­ria de mor­tals, hau­rien ser gent agraïda al país que els rep i els per­met desen­vo­lu­par la seva vida pro­fes­si­o­nal i pri­vada. Més encara quan fan cap a una eco­no­mia i una soci­e­tat força avançada i oberta al món. Ara bé, quan l’empre­sari o el direc­tiu entren a pon­ti­fi­car sobre política han d’anar amb molta cura. I si no conei­xen molt bé el país i la seva gent, encara més. El més acon­se­lla­ble és el res­pecte, o sen­zi­lla­ment el silenci. I abans que res, democràcia, que ens va cos­tar molt de gua­nyar.

Lamen­ta­ble­ment no és la pri­mera vegada que mem­bres del Círculo de Direc­ti­vos de Habla Ale­mana, pre­si­dit per Albert Peters, diuen pes­tes sobre Cata­lu­nya. Després es mati­sen i es des­qua­li­fica qui les ha dit, però el mal està fet i la imatge que s’auto­ge­ne­ren és pèssima. S’ima­gi­nen un club de direc­tius cata­lans ins­tal·lats a Bavi­era dema­nant presó per als seus polítics? No, oi? Espero que el pròxim invi­tat al ranci Círculo Ecu­es­tre no sigui el jutge Lla­rena, que els vin­gui a mos­trar els seus tro­feus.