Barcelona municipal

La gestió d’una ciutat complexa i gran com Barcelona no ha de ser fàcil. Als nombrosos problemes dels residents s’hi afegeixen els derivats de ser un gran focus d’atracció turística. El turisme és una de les principals fonts de maldecaps: com gestionar una allau de visitants (sobretot els de low cost) que genera un gran nombre de conflictes d’interessos. Hi ha expulsió de residents per encabir la creixent demanda d’allotjament turístic. Veiem incivisme més enllà del que sembla raonable, amb un perjudici enorme per a la imatge de la ciutat i, el que és més important, un empitjorament de la qualitat de vida dels barcelonins. A remolc del turisme, els manters, venedors de llaunes, carteristes i tutti quanti campen lliurement. A la Barceloneta, al Born, a Gràcia, al Gòtic o a la Vila Olímpica els n’explicarien de tots colors. Per cert, la Guàrdia Urbana sembla que estigui de vacances permanents, no se’n veuen; això en una ciutat que necessita ordre per controlar els incívics de fora i els d’aquí, que també n’hi ha.

Barcelona requereix també idees clares del model de ciutat per al futur; igual que requereix, sobretot, una connexió directa amb les problemàtiques que afecten els veïns i un arremangar-se per resoldre-les, que és en definitiva el que valoren els ciutadans. Les promeses de participació ciutadana com a via de planificació no han demostrat ser eficaces, almenys per ara, de manera que el govern amb apoderament dels càrrecs electes segueix sent el model més operatiu. L’aparició espúria de càrrecs electes per fer promeses i després desaparèixer del mapa no té futur. Amb bones paraules no n’hi ha prou. Calen mesures, solucions. Colau no té gaire temps per revalidar-se abans d’unes municipals que són a la cantonada i on caldrà proximitat, solucions a problemes pràctics i nord de ciutat. Els competidors ho saben i els barcelonins ho esperem.