Diversificació

Tinc sobre la taula dos lli­bres interes­sants: Capi­tans d’indústria i Mul­ti­na­ci­o­nals de but­xaca. L’expressió “capi­tans d’indústria” és de Jaume Vicens i Vives, que va bate­jar així una con­ferència que donà al Cer­cle d’Eco­no­mia, en els seus pri­mers anys i quan era més autèntic. L’expressió “mul­ti­na­ci­o­nals de but­xaca” pro­ce­deix de la Pre­sidència de Jordi Pujol: el nom cor­res­pon als pri­mers intents seri­o­sos d’expor­tació de pro­duc­tes cata­lans.

Sem­pre m’ha agra­dat que les dades econòmiques cata­la­nes vagin acom­pa­nya­des del nom de les empre­ses més sig­ni­fi­ca­ti­ves del sec­tor. Cata­lu­nya és un país petit i les empre­ses que fan un esforç per pro­duir o per expor­tar merei­xen que surti el seu nom i no pas un genèric “sec­tor de la pell” que no sem­bla que tin­gui pare i mare.

Abans de lle­gir els lli­bres, he donat una ullada al sumari de les dues obres. M’ha impres­si­o­nat la diver­si­fi­cació dels pro­duc­tes indus­tri­als cata­lans. Ho diu una per­sona que ha vis­cut uns anys en els quals el sec­tor tèxtil domi­nava total­ment les estadísti­ques i els indus­tri­als tèxtils domi­na­ven també la vida social i econòmica cata­lana. Fins al 1960, el sec­tor tèxtil es va man­te­nir com el pri­mer de Cata­lu­nya. Des d’ales­ho­res, el des­cens va ser con­ti­nuat, per raons prou cone­gu­des. Actu­al­ment és un sec­tor prim i molt espe­ci­a­lit­zat.

Sovint he tit­llat de mira­cle la trans­for­mació indus­trial cata­lana. El sec­tor tèxtil domi­nava total­ment les comar­ques cre­ua­des pel Llo­bre­gat o pel Ter, que encara no s’han refet del tot de la bufe­tada que suposà la des­a­pa­rició de les colònies indus­tri­als, que ini­ci­al­ment només tenien la força de l’aigua com a font energètica. Però aques­tes comar­ques han tro­bat noves acti­vi­tats que han evi­tat una ensor­rada. No era gens fàcil que fes­sin el que han fet.

Al sumari dels dos lli­bres trobo els sec­tors que ja tenen un quants anys d’existència: l’ali­men­tari, la pell, els pro­duc­tes far­macèutics, la cons­trucció, el paper, l’edició i el trans­port.

Si en un prin­cipi els capi­tans d’indústria eren tan sols tèxtils, ara els tro­bem en aquests sec­tors. Però m’ha impres­si­o­nat més la relació de les 51 empre­ses defi­ni­des com a mul­ti­na­ci­o­nals de but­xaca. Si són mul­ti­na­ci­o­nals és que són expor­ta­do­res i expor­ten a tot arreu, a tots els con­ti­nents. Són des­co­ne­gu­des per la majo­ria, començant per mi, que no soc pas un prin­ci­pi­ant en aquest ter­reny. S’expor­ten tubs fle­xi­bles a la Xina, espar­de­nyes als països nòrdics euro­peus, enva­sos a França i al Mar­roc, vehi­cles indus­tri­als als Estats Units, bolets enva­sats a Mèxic i Holanda, mate­rial per a moto­ci­cle­tes a l’Índia i la Xina. I així segui­ria fins a les 51 empre­ses men­ci­o­na­des. És de supo­sar que van bé i pro­du­ei­xen bene­fi­cis. Si no fos així, suposo que l’edi­tor les hau­ria deses­ti­mat.

La diver­si­fi­cació indus­trial asse­gura el futur indus­trial de Cata­lu­nya. Només té un incon­ve­ni­ent. No seria bo que tornéssim al vell model d’una sola indústria pre­do­mi­nant, però con­vin­dria que hi hagues­sin alguns sec­tors que sobre­sor­tis­sin, adqui­ris­sin més volum i pot­ser entres­sin a cotit­zar a la Borsa de Bar­ce­lona per a cap­tar més recur­sos des­ti­nats a obrir el camp de pro­ducció i el de ven­des.

El balanç, en tot cas, és posi­tiu. Cata­lu­nya podria ser la fàbrica del sud d’Europa, sem­pre que tingués dis­po­ni­bi­li­tat dels recur­sos cre­ats, d’una for­mació pro­fes­si­o­nal més intensa i d’una política pròpia al ser­vei d’unes empre­ses for­ma­des per capi­tal i tre­ball. Pot­ser podríem viure millor i els ingres­sos esta­rien més repar­tits.