Economia

Altres opcions financeres

Finanzarel, ‘fintech’ de finançament a l’empresa, es redimensiona amb l’aliança amb Varengold Bank

La firma té previst obrir delegacions i entrar a concedir préstecs

En sis anys de tra­ves­sia, la firma de finançament alter­na­tiu Finan­za­rel s’ha con­so­li­dat com un dels actors amb més presència en el mer­cat del finançament alter­na­tiu a la banca. Una presència que es reforçarà un cop s’ha asso­lit l’aliança amb el banc ale­many Varen­gold Bank, que ha adqui­rit el com­promís d’apor­tar fins a 40 mili­ons d’euros a l’any per finançar les empre­ses a través de les diver­ses línies en què tre­ba­lla: bes­treta de fac­tu­res, des­compte de pagarés, fac­to­ring, con­fir­ming i finançament de con­trac­tes i ordres de com­pra.

D’ençà que l’empresa va ser fun­dada, el 2013, per Pau­lino de Evan i Jorge Bus­tos, va defi­nir molt clara­ment el seu tar­get, com explica Pau­lino de Evan: “Vam veure que la pime estava neces­si­tada del finançament que ja no li dona­ven els bancs, però que també com­por­tava un cert risc, així que vam pen­sar que li podríem pres­tar amb una garan­tia, un col·late­ral, les seves fac­tu­res pen­dents de ven­ci­ment.”

La qua­li­tat del cli­ent.

Així mateix, la decisió de donar el vis­ti­plau al finançament d’una empresa es basa més en la qua­li­tat dels seus cli­ents que no pas en la seva solvència. El mètode de finançament que defi­neix Finan­za­rel és dur a sub­hasta, entre la xarxa d’inver­sors que li donen suport, ins­ti­tu­ci­o­nals i petits, fac­tu­res i pagarés pen­dents de cobra­ment. “Els inver­sors com­pe­tei­xen per veure qui atorga el finançament, i gua­nya qui és capaç d’acon­se­guir el preu més baix.” El cost mínim se situa entre el 7% i el 8%. És impor­tant asse­nya­lar que, per al cli­ent, aques­tes ope­ra­ci­ons no com­pu­ten com a risc ban­cari a la Cen­tral d’Infor­mació de Ris­cos del Banc d’Espa­nya (CIRBE). Pau­lino de Evan remarca: “El model d’anàlisi de risc és molt curós, perquè si l’inver­sor arriba a patir a causa de la moro­si­tat, ens obliga a tan­car l’empresa.” Actu­al­ment, la moro­si­tat que pateix Finan­za­rel no arriba a l’1%.

Grans i petits.

En tots aquests anys d’acti­vi­tat, la fin­tech ha acon­se­guit una car­tera de 300 cli­ents, amb més 2.500 ope­ra­ci­ons i 85 mili­ons d’euros inter­me­di­ats. En el seu market­place hi ha lloc per al petit inver­sor, que hi pot par­ti­ci­par amb apor­ta­ci­ons de fins a 20.000 euros, i els ins­ti­tu­ci­o­nals que, de fet, són res­pon­sa­bles del 80% de la inversió. En ope­ra­ci­ons de fins a 500.000 euros, Finan­za­rel es fa càrrec direc­ta­ment del finançament, men­tre que si depas­sen aquest llistó, trans­fe­rei­xen l’ope­ració als inver­sors ins­ti­tu­ci­o­nals que els donen suport. Val a dir que Finan­za­rel va pro­ta­go­nit­zar, el 2016, una de les grans fites del finançament alter­na­tiu a l’Estat, en tan­car en molt poques hores la més gran ope­ració de crowd­len­ding, per un valor de 440.225 euros. Per sec­tors, Finan­za­rel està tre­ba­llant amb mol­tes empre­ses del sec­tor de la cons­trucció, a les quals seguei­xen com­pa­nyies del món de l’ali­men­tació, d’indústries inten­si­ves en mà d’obra i petits nego­cis.

L’asso­ci­ació amb Varen­gold Bank supo­sarà un salt quan­ti­ta­tiu impor­tant per a una empresa que des que va començar a ope­rar havia mit­jançat 85 mili­ons, i que any rere any ha expe­ri­men­tat crei­xe­ments del 50% en capa­ci­tat de finançament. Com explica Pau­lino de Evan: “Aquesta enti­tat finan­cera es dedica a cap­tar diners d’inver­sors per diver­si­fi­car-los en pla­ta­for­mes com la nos­tra.” A Finan­za­rel con­fien que aquesta aliança pugui atreure a curt ter­mini altres inver­sors de pes, cosa que per­me­tria a l’empresa dur a terme nous pro­jec­tes, com obrir dele­ga­ci­ons arreu de l’Estat o entrar en el sec­tor del direct len­ding, la con­cessió de préstecs. En aquest cas, com pre­veu De Evan: “Atès que hi ha més risc, ja no aniríem a cer­car el cli­ent pime, sinó que bus­caríem empre­ses més grans, en què la infor­mació és més trans­pa­rent.”

Varen­gold Bank ha sabut apre­ciar algu­nes solu­ci­ons ima­gi­na­ti­ves de Finan­za­rel, com ara un con­fir­ming que per­met al cli­ent inver­tir la seva tre­so­re­ria en la fac­tura que s’ha anti­ci­pat al proveïdor, “i fer el negoci que faria el banc per anti­ci­par el paga­ment”. Altres solu­ci­ons ima­gi­na­ti­ves són finançar con­trac­tes i ordres de com­pra. La tro­bada entre Varen­gold Bank i Finan­za­rel anti­cipa la tendència futura. “És clar que en un futur no gaire llunyà, els fons ins­ti­tu­ci­o­nals poden supo­sar un greu perill per a la banca, ja que amb l’apa­rició de les pla­ta­for­mes de des­in­ter­me­di­ació, veuen que poden finançar direc­ta­ment les empre­ses, i no haver de com­prar deute dels bancs”, comenta Pau­lino de Evan, que esmenta el cas d’Eif­fel, un fons de 200 mili­ons d’euros que té com a inver­sors asse­gu­ra­do­res que pre­fe­rei­xen el finançament alter­na­tiu.

El cercle tancat del sector bancari

L’excessiva bancarització que pateix l’Estat espanyol fa que el finançament alternatiu encara no tingui la capacitat d’incidència que pot tenir en mercats com el britànic. Paulino de Evan estima que “el regulador hauria de vetllar per incrementar les alternatives de finançament i preocupar-se per estimular la competència, que és bona per a l’economia.” I es plany: “No pot ser que l’estalvi que es canalitza a través de la banca, s’inverteixi en la banca.” Reivindica la tasca de Finanzarel: “Volem que l’inversor institucional no compri obligacions dels bancs i que vingui a nosaltres a buscar rendiment.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.