Francesc Cabana
Quadern d’economia
Poca informació econòmica
El primer problema que té Catalunya és el del procés sobiranista, la presó i exili dels polítics implicats. No ho poso en dubte. Els mitjans de comunicació hi han dedicat moltes pàgines i molts minuts en els darrers dos anys. Aquesta intensa i extensa dedicació repercuteix en una minva de la informació econòmica. Posaré alguns exemples. Personalment, encara no veig clar com és possible que uns milers d’empreses catalanes canviessin la seu social de cop i volta. Em sorprèn que les cartes que rebo de CaixaBank estiguin encapçalades per València. És absurd que el Banc Sabadell tingui la seu a Alacant. Si no hagués estat pel procés i tot el que comporta, diaris, ràdios i televisions haurien demanat als seus periodistes més audaços que empaitessin la notícia, que aclarissin si hi va haver una intervenció de la Casa Reial, del rei o personal de Felip VI. No se’ns ha dit pràcticament res i és un fet d’una importància de primer ordre.
Un altre cas. La premsa de Madrid ens espanta al dir que Catalunya no rebrà inversió estrangera i el turisme baixarà per culpa de les accions “terroristes” dels que demanen el dret d’autodeterminació. La realitat és a l’inrevés: el turisme es manté i les empreses estrangeres no n’instal·len entre nosaltres, però en canvi compren empreses catalanes, que és molt pitjor. Les dues grans empreses catalanes del cava –Codorniu i Freixenet– ja no depenen de Sant Sadurní d’Anoia; s’ha venut CIRSA, l’empresa més important de Terrassa, a l’igual de Pastas Gallo. Podria afegir uns quants exemples més. El fet em preocupa, ja que l’interès que actualment paguen les operacions de crèdit és ridícul. No hi ha capital català per invertir o per demanar un crèdit a la inversió? Els mitjans de comunicació han donat molt poca informació sobre aquest fenomen. Qui són els amos de Codorniu i Freixenet, i els de CIRSA o Gallo? Qui són els venedors? Per quin motiu han venut? S’haurien d’aclarir aquests punts.
Passo dels temes concrets als generals. Els diaris, les ràdios i les televisions han reduït la informació sobre les empreses, la borsa i tot el que està passant aquí i fora d’aquí en l’apassionant, sovint més o menys corrupte, complex, discutible, polititzat, fonamental, rellevant món de les finances, de la indústria, del sector serveis –Amazon, per exemple–, de l’empresa pública, dels fons d’inversió anònims que entren i surten de les nostres empreses com si fossin el fantasma de Canterville –un record per Oscar Wilde.
S’han publicat deu o dotze llibres sobre el procés. Benvinguts siguin. Però cap sobre els temes que he comentat. I quan publico un llibre sobre l’agonia del capitalisme, que imaginava provocaria un debat i alguns insults dirigits a l’autor, resulta que igual podria haver-lo publicat sobre el perill d’extinció dels escarabats a la Patagònia argentina, un tema apassionant per a qualsevol lector.
Els mitjans de comunicació s’haurien d’adonar que el procés sobiranista dependrà en bona part de la fortalesa de l’economia catalana. Si no es pot negociar amb una base econòmica sòlida, adeu dret a l’autodeterminació. No és broma. El govern de la Generalitat no pot deixar de costat la realitat econòmica, que té problemes i no pas petits. Segons els president de la Cambra de Comerç, una majoria dels empresaris catalans són partidaris de la independència. Deuen ser els titulars de les petites i mitjanes empreses, però no de les grans. Què fa la Generalitat per canviar la seva actitud? Cal informació, abans que res.