La plantilla del SEPE avisa que pot trigar mesos a corregir els errors dels ERTO
Es gestors demanen accés al sistema
L’allau força els empleats a fer hores extres voluntàries sense cobrar: “L’estrès que estem patint ens deixarà seqüeles”
L’allau d’Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) ha generat una càrrega de feina mai vista entre els treballadors del SEPE. Envellida i insuficient, la plantilla s’ha vist obligada a fer hores extres sense cobrar i s’ha sotmès a un estrès que els deixarà seqüeles, assegura el Miguel Ángel, un dels 580 treballadors de l’organisme a Barcelona. Els empleats constaten que hi ha “moltíssims errors” en les nòmines de l’atur i creuen que trigaran mesos a corregir-los. Per evitar problemes en les desafectacions de treballadors d’empreses que reprenguin l’activitat, el Col·legi Oficial de Gestors Administratius demana poder accedir al sistema del SEPE, agilitzar el “desmuntatge” dels ERTO i evitar, així, noves errades.
El Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) ha reconegut més del 98% de les prestacions per ERTO presentades des de l’inici de la pandèmia i, fins ara, ja han abonat més de 3,4 milions d’euros. El director general de l’organisme, Gerardo Gutiérrez Ardoy, va assegurar aquest dijous que el ritme de reconeixement “ha recuperat la normalitat”, ja no hi ha prestacions pendents per reconèixer i la plantilla està centrada a corregir les errades.
Malgrat això, els errors detectats en les prestacions d’atur són tants i de tota mena que els treballadors alerten que no podran corregir-los tots en tres mesos, assegura Miguel Ángel Garcia, que fa 34 anys que treballa a la direcció provincial del SEPE a Barcelona. En la mateixa línia, Enric Medina, un empleat de l’organisme a Granollers, considera que el temps que trigaran a esmenar les errades es pot allargar més -fins i tot més enllà de l’estiu- si s’obren les oficines al públic.
L’experiència viscuda a les cases de la plantilla del SEPE “no es pot comparar” amb cap altra situació, “ni amb els pitjors anys de la crisi”, explica el Miguel Ángel, que és delegat sindical de la CGT. A Catalunya ja hi ha més de 97.400 expedients temporals que afecten 717.800 persones, i més del 70% es concentren a la demarcació de Barcelona. Segons càlculs del Govern, unes 80.000 persones encara no han cobrat la prestació per desocupació. A banda dels impagaments, despatxos d’advocats, sindicats i patronals han denunciat que hi ha milers d’errors en les nòmines que ha enviat el SEPE, amb quantitats que poden ser inferiors als 100 euros.
“La situació és i ha sigut molt angoixant, l’allau de prestacions és tal que és inassolible”, diu aquest empleat del servei públic estatal d’ocupació. No és el mateix, explica, tractar amb l’usuari directament que fer-ho per via telemàtica. “No tothom té correu electrònic, i molts delsque el tenen no el fan servir molt. A vegades tens un número de telèfon on trucar però moltes trucades no es contesten. També es donen casos de persones sense cap dada personal i es fa impossible contactar amb ells”, relata.
Aquesta situació sobrevinguda ha arribat de ple en una plantilla envellida, amb una mitjana d’edat de més de 50 anys, i on les jubilacions són vàries cada mes. Des de l’inici de la crisi sanitària, l’administració ha contractat més de 1.000 persones a l’Estat, 81 per a tot Catalunya. Amb tot, els nouvinguts estan fent formació i no poden fer la mateixa feina que la resta.
Una altra dificultat afegida durant aquests últims dos mesos ha sigut l’estrès legislatiu que ha suposat cada canvi de la normativa laboral pels empleats. “Una setmana sí i una altra també ens han canviat un munt de normes, coses que s’han d’entendre i interpretar. Sorgeixen centenars de dubtes i és una dificultat considerable”, apunta el Miguel Ángel.
Tot plegat, ha significat que el personal hagi de treballar moltes hores fora de jornada, tardes i festius amb els seus propis recursos i des de casa. El sistema està obert de sis del matí a nou del vespre i els treballadors poden fer feina voluntàriament les hores que vulguin, tot i que el seu horari està marcat de vuit a dues del migdia. Els que ho fan, ja saben que no cobraran res a canvi, però ho fan perquè saben que són un servei públic, diu el Miguel Ángel. “Darrere de cada pantalla que passes hi ha una persona que ha de cobrar i que té unes necessitats, ho tenim molt clar. Si t’estàs 10 minuts més hi haurà una persona més que cobrarà. Això ho tenim gravat a foc sempre”, explica.
Retorn a la feina
El retorn a la feina presencial planteja una altra polèmica entre la plantilla, que nota com s’ha instaurat un clima social que els culpabilitza en el retard del cobrament de l’atur, explica l’Enric, que veu com un “terrible error” tornar a obrir portes l’1 de juny, tal com es planteja fer l’entitat. El personal té por de rebre agressions verbals o físiques de persones “desesperades” que no han cobrat res des del març, assegura aquest empleat que treballa al SEPE des del 1982.
“Fins que no estem en una situació de més normalitat obrir és un error greu perquè no tindrem la productivitat que tenim ara i hi haurà molts problemes d’ordre públic”, assegura. Els treballadors entenen que el SEPE és un organisme públic i que ha de donar una atenció directa però creuen que, davant la situació excepcional, se n’ha de prescindir.
Els gestors s’ofereixen a ajudar
L’entitat afirma que les prestacions pendents s’abonaran durant el mes de maig, gràcies a un acord amb els bancs per avançar el pagament i defensa que els errors “són aliens” a la gestió del SEPE perquè es tracta, habitualment, d’errades en els números de DNI o altres dades d’informació relativa als treballadors inclosos a l’ERTO que han aportat les empreses i gestories.
El col·lectiu a l’altra cara de la moneda, els gestors, es defensen i asseguren que el sistema que es va idear per a tramitar els milions de prestacions no ha sigut “el més adequat”.
“El sistema que s’ha previst, la forma de tramitar i l’opacitat del SEPE tenen gran part de la responsabilitat que encara quedin prestacions per atur per tramitar”, assegura Alfonso Lluzar, president del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya.
Lluzar admet que els gestors, que s’han encarregat del 90% dels expedients presentats des de l’inici de l’estat d’alarma, poden haver comès algun error però no entén perquè no poden connectar-se al sistema i revisar les dades, de la mateixa manera que ho fan amb l’Agència Tributària. “Si no ens deixen ajudar no sé quan acabaran de revisar els errors, potser no acaben ni aquest any”, alerta Lluzar, que creu que el SEPE està intentant “buscar culpables” i “espolsar-se les responsabilitats” davant dels milers de persones que no han cobrat.
Si no es canvia el sistema, els problemes “aniran a més” perquè el procediment per donar d’alta els treballadors inclosos en un ERTO un cop torni a la feina la seva empresa és el mateix, avisa. El president del Col·legi Oficial de Gestors Administratius creu que s’hauria de perdre temps en dissenyar un programari que permeti fer comprovacions a les persones que presenten els expedients. A més, demanan que els professionals puguin tenir accés als programes del SEPE abans que la situació de desafectació de persones dels expedients es descontroli. “La mateixa pressió que hem tingut per muntar els ERTO ara la tindrem per desmuntar-los” , assegura Lluzar que demana evitar caure “en les mateixes errades” d’aquests dos mesos. “Darrere de cada expedient hi ha persones i això és molt seriós, hem de fer les coses el millor que puguem i col·laborant”, ha conclòs.
