–Quaranta anys, estan contents de la trajectòria?
–«Moltíssim, supera qualsevol dels nostres somnis més agosarats. Tot l'equip conserva la il·lusió del primer dia.»
–Quina és la principal fita assolida?
–«Tenir molts clients contents i fidels.»
–El resum de la seva filosofia: «Per menjar bé, bo i ràpid.»
–«L'eslògan té a veure amb la qualitat, que per a nosaltres és un tema central; oferir un bon servei, en un local cuidat, a on la gent li agradi quedar-se.»
–No es consideren una marca de menjar ràpid?
–«Nosaltres venem entrepans, amanides, croissants..., tot amb receptes molt tradicionals. Creiem que venem menjar de tota la vida, amb qualitat i varietat, i intentem servir-ho al client de forma ràpida.»
–Els molesta que els equiparin a un McDonald's?
–«Les etiquetes no les pots controlar. La gent hi haurà vegades que ens veurà com un substitut del McDonald's però en una altra ocasió ens farà servir com a alternativa a un restaurant de taula o a un cafè. Tenim una tipologia molt diversa de clients.»
–La gent no deu pensar que controlen tot el procés de producció.
–«És cert. Ens agradaria que la gent percebés que tot ens ho fem nosaltres perquè ens preocupa la qualitat del que oferim; ara bé, sí que sabem que ens identifiquen amb una marca de qualitat.»
–No tenen franquiciats per garantir aquesta qualitat?
–«No tenir franquiciats ens permet tenir més control sobre el que fem. Això no vol dir que en un futur llunyà no en tinguem.»
–Estan renunciant a bons beneficis...
–«Renunciem sobretot a créixer més de pressa, però la nostra és una aposta de llarg termini. Som la primera cadena de menjar ràpid en facturació per establiment, això ens omple d'orgull. A poc a poc i bona lletra.»
–Què els diferencia de la competència?
–«Ho haurien de dir els clients. En tot cas, insisteixo, apostem per la qualitat i per la varietat de productes i per l'arrelament a les receptes de tota la vida. I internament, ens mou una cultura molt basada en l'esforç i en la companyonia. Algun cap de zona parla de la ‘sang Viena'; els treballadors se senten l'empresa molt seva.»
–Com es fa per tenir el millor entrepà del món?
–«Intentem fer servir un bon pa i fem una bona selecció del pernil. Ens ho prenem com una lloança envers la cuina mediterrània en general.»
–Per què no han estès el negoci de les pizzes?
–«Nosaltres sabem fer entrepans; el negoci de la restauració més clàssica és més difícil que servir entrepans i, per tant, més difícil d'estendre tal com voldríem.»
–La crisi els afavoreix, són més barats que un restaurant clàssic...
–«Amb la crisi la gent deixa de sortir, s'emporta la carmanyola, també ho estem notant.»
–La crisi també ha fet neteja al seu sector?
–«Al sistema de mercat la gent tria on vol anar i què vol comprar. La competència ens fa espavilar a tots.»
–Establiments com els seus es poden associar a una dieta no sana.
–«Una dieta sana és alimentació adequada i productes de qualitat. Fem molt d'esforç per tenir les dues coses.»
–Aquest sector té una important rotació de personal, Viena també?
–«La rotació ara és baixíssima per la crisi. Tenim dos perfils d'empleats: unes persones que treballen de dilluns a divendres i que fan carrera al Viena, comencen com a cambreres i poden acabar sent gerents; l'altre perfil és el d'estudiants que vénen a treballar a temps parcial, sobretot el cap de setmana.»
–Què és l'Aula Viena?
–«La nostra estructura formativa. Impartim cursos a diferents nivells.»
–El client sempre té raó?
–«El client és el rei, nosaltres sempre estem al seu servei. Li hem d'agrair que hagi triat el nostre establiment en lloc d'un altre.»
–Quina és la seva política d'expansió?
–«A poc a poc i bona lletra. Ens ajuda molt a treballar que ens coneguin, fem molt poca publicitat. La gent ens coneix pel boca-orella.»
–Tenen previst obrir nous centres?
–«A finals de novembre obrim a Castelldefels i després, l'any vinent, a Reus i Mataró i probablement d'altres.»
–Per què hi ha un piano als seus restaurants?
–«Inicialment els bars eren establiments d'homes, on s'anava a fer el cigaló. Els fundadors de l'empresa van voler fer uns restaurants on tothom pogués estar a gust i on la clientela fos al més àmplia possible. Segons a quines franges de la tarda hi havia gent que tocava el piano per aconseguir crear un cert ambient. L'ambientació tirolesa –la fusta, la calidesa, la música– té a veure amb un viatge que van fer els fundadors al Tirol, on van viure aquest ambient.»
L'entrevista en versió llarga a www.elpunt.cat