Economia

Medi ambient

Geoparc, més que roques

La Catalunya Central és la primera regió del país que la Unesco ha declarat geoparc

El territori pretén reivindicar el seu potencial geològic i miner per atraure-hi turisme

L'organisme mundial hi ha renovat la distinció per als propers quatre anys

La Cata­lu­nya Cen­tral és l'única regió del país que, des de fa qua­tre anys, gau­deix d'una dis­tinció de la Unesco gràcies a la seva geo­lo­gia. Es tracta del geo­parc, un pro­jecte cons­truït amb la intenció de rei­vin­di­car les con­seqüències d'uns fets que van tenir lloc fa 65 mili­ons d'anys, quan les pla­ques tectòniques ibèrica i eurasiàtica van col·lidir i van for­mar un mar inte­rior que cobria bona part de Cata­lu­nya. L'asse­ca­ment d'aques­tes aigües va donar pas, milers d'anys més tard, als impor­tants jaci­ments salins del Bages.

Remun­tar-se al que va pas­sar al ter­ri­tori fa tants de mili­ons d'anys no ha de ser una pura lliçó científica o històrica interes­sant només per als ente­sos. Els res­pon­sa­bles del Geo­parc de la Cata­lu­nya Cen­tral volen “acos­tar el con­cepte de geo­lo­gia al gran públic” i fer que tot­hom sigui cons­ci­ent de la importància que aquesta ciència té “per com­pren­dre cada petit racó del món que ens envolta”, afirma Fer­ran Cli­ment, direc­tor científic del pro­jecte, que abasta indrets de les comar­ques del Bages així com del Moianès i també del muni­cipi de Coll­bató (Baix Llo­bre­gat).

Pai­satge hete­ro­geni

Sota el parai­gua del geo­parc hi tro­bem fins a 47 ele­ments geològics i miners del ter­ri­tori que inclo­uen espais tan dife­rents com la mun­ta­nya de Mont­ser­rat, les coves del Toll, de Moià, la falla del Migmón, de Súria, el Parc Natu­ral de Sant Llo­renç del Munt i l'Obac, el turó del Puig­be­ren­guer, de Man­resa, i el Museu de Geo­lo­gia Valentí Masachs de la UPC, entre molts d'altres.

A tots els uneix un mateix fil que es va tei­xit amb la il·lusió de poten­ciar el turisme en aquesta part del ter­ri­tori per tal de con­ver­tir-lo en un focus d'interès “a nivell mun­dial”.

Un total de 1.250 quilòmetres qua­drats repar­tits en 35 muni­ci­pis con­for­men aquest parc natu­ral. Recent­ment, hi han començat a senya­lit­zar car­re­te­res i alguns acces­sos, cosa que com­porta que “per fi es comenci a pren­dre consciència del pri­vi­legi tan gran que tenim entre mans, que seria una llàstima des­a­pro­fi­tar”, diu Cli­ment. Reco­neix, però, que no està sent un camí fàcil i que fins ara pràcti­ca­ment no se'n visu­a­lit­zava l'impacte. Asse­gura que a l'hora de ven­dre el pro­jecte encara topen amb des­con­fiança, sobre­tot pels polítics, fet que difi­culta tro­bar finançament.

El pro­jecte està lide­rat pel Con­sell Comar­cal del Bages, que rep el suport de diver­ses enti­tats públi­ques i pri­va­des, com ara la UPC i diver­sos ajun­ta­ments.

Les falles de Súria inspiren uns dolços

Súria és un dels indrets on clarament s'observa l'empremta de la geologia. La falla del Migmón i l'estructura de més de 40 km d'anticlinals –plecs de l'escorça terrestre– que l'envolta ha donat nom a diverses empreses locals, a un institut i fins i tot a uns dolços artesanals –les Falletes de Migmón– que produeix una fleca del poble. Segons Climent (a davant de la falla, a la foto) “calen més iniciatives com aquesta perquè la gent entengui que el geoparc no és només cosa de geòlegs”. La més recent, la d'un hostal de Sant Joan de Vilatorrada, que ha adaptat un espai infantil inspirat en el geoparc.

Treuen profit d'indrets com Montserrat

La idea de col·locar dins el geoparc elements tan coneguts i que funcionen sols com ara Montserrat, les coves de Toll de Moià o les coves de Collbató és que el turisme que ja generen aquests llocs arribi a dins de la comarca, fins als seus restaurants i, de retruc, a altres indrets. És a dir, que els turistes que vénen d'arreu a visitar la muntanya no se'n tornin sense haver vist res més de la Catalunya Central, una regió que, en paraules de Climent, fins ara “no s'ha cregut que tenia un fort potencial turístic”. Assegura que treballaran per incloure elements o municipis que ara no formen part del geoparc en un futur, com és el cas de Cardona i la seva muntanya de sal.

Tines de pedra seca que es reguen amb vi

Una de les estampes més habituals que es troben passejant pels camps del Bages són grups de tines perfectament conservades. Aquestes estructures de pedra seca expliquen el lligam de la comarca amb la cultura vitivinícola i són un dels elements patrimonials destacats del geoparc. Alguns cellers de la zona, com Roqueta i Abadal, ja tornen a treballar la vinya com es feia antigament i ajuden a potenciar el producte local amb rutes enoturístiques que cada cop tenen més adeptes.

Fauna i flora als aiguamolls de la Bòbila

Dins el geoparc no tot és roca, sinó que també hi ha indrets on es pot observar una gran riquesa animal i vegetal. És el cas dels aiguamolls de la Bòbila, a Santpedor, un indret ara protegit d'on antigament s'extreia material argilós destinat a una bòbila i que, després de la seva activitat industrial, es va convertir fins i tot en un abocador.

Una declaració equiparable a reserva de la biosfera

Formar part d'un geoparc és, des de l'any passat, equiparable a una declaració de reserva de la biosfera o patrimoni de la humanitat per la Unesco, segons explica Climent. La organització mundial avalava els geoparcs des que van sorgir els primers, l'any 2000, però no va ser fins a final del 2015 que l'organisme va crear un programa que, a la pràctica, n'eleva els requisits per obtenir el títol. Tal com diu Climent, “aconseguir ser geoparc serà molt més complicat ara que abans”. Avui dia n'hi ha 120 de repartits per tot el planeta.

El de la Catalunya Central –que és l'únic del país– ha renovat el distintiu durant quatre anys després que aquest estiu dos avaluadors van visitar el territori i els diversos elements geològics que el conformen i van comprovar si l'estat de conservació i les condicions de cada indret eren les mateixes que el 2012, quan els ho van atorgar. L'objectiu per als propers quatre anys és, per Climent, consolidar el projecte i expandir l'oferta d'un turisme “responsable i sostenible al nostre territori”. També s'apostarà, assegura, per les petites empreses que fins ara han cregut en la idea i “han lluitat per donar-la a conèixer”.

Actualment hi ha una altra zona de Catalunya que lluita per obtenir la marca: la conca de Tremp-Montsec.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.