Devolució total de clàusules sòl
La justícia europea dóna la raó als hipotecats i obliga els bancs espanyols a retornar fins a l'últim cèntim cobrat de manera abusiva
Revés per al sector financer, que haurà de desembutxacar 4.000 milions d'euros
És l'últim clau al taüt de la bombolla immobiliària espanyola. La justícia europea va donar ahir la raó als hipotecats i, finalment, obligarà els bancs espanyols a retornar-los fins al darrer cèntim dels diners cobrats amb les clàusules sòl opaques. Contra tot pronòstic, per una vegada la UE posa la protecció dels consumidors al davant dels interessos de la banca, que haurà de desembutxacar 4.000 milions d'euros per compensar els seus clients, segons els càlculs del Banc d'Espanya. Els jutges de Luxemburg desautoritzen els de Madrid i no els compren l'excusa que retornar ara, amb retroactivitat total, aquesta dinerada podria posar en risc l'estabilitat del sector financer espanyol.
El Tribunal Suprem espanyol havia intentat salvar els banquers, limitant el càstig de fer-los retornar els diners a només aquelles clàusules abusives cobrades després del 9 de maig del 2013, que és el dia que les va declarar il·legals. I a l'advocat general del Tribunal de la UE, Paolo Mengozzi, ja li semblava bé, en principi, evitar les “repercussions macroeconòmiques” que podria tenir la devolució de tots els diners per a una banca espanyola que va haver de ser rescatada amb 41.000 milions d'euros per Europa fa només quatre anys. En un 70% dels casos, els jutges de Luxemburg acaben confirmant l'opinió de l'advocat general, però ahir el van contradir, amb una sentència que és un revés duríssim per als bancs de l'Estat. Si una clàusula és abusiva, ho és des de l'origen del contracte, i no només des del 2013.
“La jurisprudència espanyola que limita en el temps els efectes de la declaració de nul·litat de les clàusules sòl dels préstecs hipotecaris a Espanya és incompatible amb la legislació comunitària”, adverteix la sentència. I aquesta “limitació fa que la protecció dels consumidors sigui incompleta i insuficient”; per tant, “no és un mitjà adequat i eficaç per aturar l'ús de les clàusules abusives”. També la Comissió Europea, almenys aquest cop, s'havia posat al costat dels consumidors, alertant que permetre que els bancs es quedessin els diners cobrats entre el 2009 i el 2013 “seria un incentiu econòmic clar i evident” perquè continuessin imposant als seus clients aquesta lletra petita tramposa en els contractes hipotecaris. Aquestes clàusules sòl obligaven els hipotecats a continuar pagant uns interessos mínims, tot i que els tipus haguessin caigut fins al 0% o en negatiu (precisament els bancs espanyols van vendre aquestes clàusules aprofitant la crisi financera a la zona euro preveient un llarg període de tipus baixos).
La justícia europea replica a l'espanyola que “la declaració judicial del caràcter abusiu d'una clàusula ha de tenir com a conseqüència el restabliment de la situació en què es trobaria el consumidor si no hagués existit aquesta clàusula”. És a dir, tornar-li fins a l'últim cèntim. La sentència no es pot recórrer en contra, però tampoc no és d'aplicació immediata: els tribunals espanyols hauran de decidir cas per cas, és a dir, que seran els hipotecats que se sentin enganyats els que hauran de denunciar el contracte. La sentència llegida ahir a Luxemburg respon a les consultes dels jutjats mercantils de Granada i Alacant sobre clàusules sòl cobrades a clients de Cajasur, BBVA i Popular. Segons les estimacions que fa el Banc d'Espanya, als 2.600 milions d'euros que els bancs han de tornar pels diners cobrats de més des del maig del 2013 fins a finals del 2015 s'hi afegiran ara uns 4.000 milions extres, per la retroactivitat total sentenciada ahir. La pitjor factura serà per a BBVA: 1.815 milions, segons els càlculs de Goldman Sachs. tot i que l'entitat espanyola va desmentir-ho i va assegurar que l'impacte en els comptes d'enguany serà inferior: 404 milions. CaixaBank haurà de posar 750 milions; Banco Popular, 350, i Bankia, 160. Alguna cosa està canviant des que el BCE ha assumit la supervisió financera de les 130 entitats més grans de la zona euro (i, per tant, de quasi totes les espanyoles). Frankfurt, i ahir també els jutges de Luxemburg, estan posant fi a la impunitat dels negocis a la llotja del Bernabéu.