opinió
Tenim molt camp per córrer
Fa pocs dies, es donaven a conèixer els restaurants més destacats que tenim segons la Guia Michelin. Girona ha estat especialment reconeguda. El Celler de Can Roca, amb la seva tercera estrella –merescuda fa anys–, encapçala les felicitacions que li arriben de tots els racons del món. Tenim a casa el reconegut com a 5è millor restaurant de tot el món i hauria estat una errada important de la guia francesa no atorgar-li la màxima distinció. La cultura gastronòmica que ens han llegat els nostres avantpassats ens ha portat a convertir-nos en una de les zones més reconegudes a àmbit mundial per la seva gastronomia. En poc més d'una hora de camí, trobem el millor restaurant del món i el cinquè, quatre restaurants amb la màxima distinció d'aquesta guia francesa; Les Cols d'Olot, ara ja amb dues estrelles, així com Bo.Tic i la Fonda Xesc, que n'obtenen la primera. No hem d'oblidar, però, que tenim entre nosaltres uns quants cuiners més que renoven les seves estrelles. Renoven perquè –és de justícia explicar-ho– els han tornat a destacar, però no conserven les que ja tenien, els hi han tornat a donar. Tenir una estrella no és, ni de bon tros, tenir la seguretat ni la tranquil·litat que no te'n quedis sense. Al contrari, la pressió, la responsabilitat que comporta haver estat escollit entre els millors fa que no puguis baixar ni un segon la guàrdia cap dels 365 dies de l'any. Deixant de banda els importantíssims reconeixements estel·lars, tenim, a la nostra zona d'influència, una amplíssima mostra de restaurants amb un nivell i una cultura gastronòmica que difícilment trobarem a cap altre lloc. Som l'ull de l'huracà de la gastronomia mundial. Ens ho hem de creure i també nosaltres hem de treballar més que mai per tal de continuar aconseguint més reconeixements. Ens hem d'implicar encara més amb els productors que aposten diàriament per la qualitat dels seus productes, amb pagesos i comerciants de mercats, amb distribuïdors que comencen a entendre que en la qualitat hi ha el futur. Hem d'aconseguir que les institucions creguin en nosaltres i ens tinguin en compte a l'hora de programar les seves estratègies turístiques i de promoció de territori. Felicitem-nos i omplim les copes de cava, sí: ens ho mereixem. Però un cop haguem brindat, tornem-nos a arremangar i demostrem que encara tenim molt camp per córrer.