Incapacitat o negligència?

Segurament quan facin la història d’aquest període, els historiadors i estudiosos trobaran molt de material sobre la corrupció. Els diaris en van plens, dues cadenes de televisió estatals des de fa anys tenen programes de tertúlies d’unes quantes hores cada dia parlant només de la corrupció, dels corruptes, de les seves situacions, dels seus sumaris, de les filtracions dels sumaris, dels jutges, dels fiscals... També porten experts, jutges, fiscals, advocats perquè donin la seva docta opinió. Així doncs, els estudiosos poden estar tranquils perquè tindran tota una amplíssima informació i només hauran de destriar el gra de la palla. Però els escàndols econòmics més importants hauran passat molt més desapercebuts i amagats entre aquest bosc de tants casos de corrupció.

Aquesta setmana han passat dos fet de gran rellevància política i econòmica. De la nit al dia ha desaparegut el Banc Popular comprat pel Banc Santander per 1 euro. Un banc que en el 2017 valia uns 20.500 milions d’euros i fa pocs mesos en valia 5.500 milions i no fa ni un mes que el ministre d’economia, Luis de Guindos, deia que el Popular no tenia cap problema ni de solvència ni de liquiditat. Un fet així mereixeria una profunda explicació. I seria bo esbrinar quin paper i quina informació tenien les institucions que al treure els seus dipòsits en van provocar la fallida.

De fet, la crisi del Popular ha estat la primera gestionada pel Mecanisme Únic de Resolució de la Unió Bancària del Banc Central Europeu, un mecanisme que altres entitats amb dificultats com l’alemany Deutsche Bank o l’italià Monte dei Paschi, els seus governs respectius s’han negat a aplicar.

Segurament la feblesa del president Mariano Rajoy per buscar una sortida menys traumàtica amb el Popular hi té molt a veure, així com també el descomunal desastre que va suposar la gestió de la crisi de les caixes; una crisi que també aquesta setmana el Banc d’Espanya (BE) ha fet pública en un informe sobre la crisi bancària a Espanya en el període 2008-2014.

El que sorprèn d’aquest informe és que només és un relat ordenat dels fets però sense fer cap mena de crítica. Com és natural el BE no fa la mínima autocrítica malgrat sigui el desastre bancari més important que ha tingut aquest país en la seva història. Sí que deixa clar, i això és d’agrair, que la crisi bancària nostra no ha estat per culpa de la fallida de Lehman Brothers, sinó que va ser una mala praxi i imprudències en la gestió de les entitats fallides. Però, alhora, també deixa clar que durant anys s’estava formant aquesta tempesta perfecta sense que qui tenia la responsabilitat d’evitar-ho, perquè tenia la informació, la capacitat de control i la legislació, fes res. Fins i tot l’associació d’inspectors del Banc d’Espanya mostrava, en una carta adreçada el maig del 2006 al vicepresident Pedro Solbes, la seva preocupació per la gestió dels sis anys de Jaime Caruana, per no intervenir. Demanaven mesures urgents per “evitar, en la mesura que es pugui, que els errors comesos per les entitats de crèdit al concedir les operacions creditícies acabin sent transferits, d’una manera o altra, a la societat en conjunt”. Malgrat aquest avís, el substitut de Caruana, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, tampoc va fer res.

I va passar el que preveien els inspectors: dels 76.400 milions d’euros d’ajudes públiques a la banca, en aquest mateix informe de la crisi financera entre el 2008 i el 2014, el Banc d’Espanya només preveu recuperar-ne com a màxim 12.198, i això vol dir que la desfeta ens haurà costat 64.202 milions d’euros.

La Reserva Federal dels EUA també va socórrer bancs amb dificultats, i al cap d’uns anys ha recuperat totes les ajudes i fins i tot va tenir uns guanys. I aquesta setmana, el banc holandès ING ha fet públic que acabava de tornar totes les ajudes que havia rebut. És per això que seria molt important preguntar-nos i preguntar per què aquí hem fet les coses tan radicalment diferents i malament. És per incapacitat, per negligència, per encobriment? Algun dia els controladors respondran per les seves responsabilitats?