Societat
L’estèvia guanya la batalla de la legalització a la UE
La CE cedeix a la pressió i deixa de considerar les fulles per a infusions “nou aliment”, arran de la “problemàtica generada”
Les empreses exigeixen que Salut tanqui els expedients sancionadors
Dues dècades després de que les primeres infusions d’estèvia s’introduïssin a la Unió Europea, les autoritats comunitàries han reconegut que aquest ús de les fulles “no és nou”. La UE tanca així una llarga batalla amb els productors i distribuïdors, autoritzant-ne la comercialització a tots els estats membres a partir d’aquest juny.
Fins ara la legislació comunitària considerava aquesta planta d’origen paraguaià, 300 cops més dolça que el sucre, un aliment nou. I això, malgrat que té una llarga tradició de conreu i de consum al continent americà. Les agències de Salut catalana i espanyoles han perseguit activament les empreses productores –radicades sobretot a Andalusia– i les botigues, comissant estèvia i obrint expedients amb amenaces de sancions. Paral·lelament i paradoxalment, la UE fa anys que va autoritzar, a la indústria alimentària, l’ús de derivats sintètics del principi actiu –l’esteviol– com a additiu edulcorant, que es destina sobretot a begudes i a substitutius del sucre. D’altra banda, Alemanya sí que en va autoritzar la comercialització en compliment d’una sentència judicial, fa cinc anys; i Portugal també ho ha fet enguany.
Ara, i a través d’una nota, l’Agència Espanyola de Consum assegura que “recentment un estat membre de la UE ha presentat dades de consum de fulla seca amb anterioritat al 1997” i “donada la problemàtica generada” i “després de tractar-se en diversos grups de treball a la CE” hi ha hagut una autorització del consum sols per a infusions. “Ho celebrem, però abans era que no i ara, sense gaires explicacions, sí que es pot vendre. Suposo que s’ha fet molt de soroll”, considera Josep Pàmies, empresari i un dels introductors de l’estèvia a Catalunya. L’activista defensa les propietats medicinals de la fulla d’estèvia: “Ens ho estem trobant i els laboratoris també se n’adonen: el suís Roche ha demanat patent per a 40 aplicacions de l’estèvia.” L’interès de les indústries farmacèutiques pot haver estat el detonant de la legalització, però empreses com Pàmies en defensen l’autocultiu: “Estem convençuts que sortiran medicaments, però nosaltres ja en veiem els resultats amb les infusions, que milloren l’ansietat i la circulació sanguínia.”
La pressió per a la legalització de les empreses ha estat liderada per l’associació Dolça Revolució i l’empresa Pàmies Hortícoles, de Balaguer. L’associació va recollir-ne 50.000 firmes, que va lliurar al Ministeri de Salut. En el mateix sentit, també va impulsar una proposició no de llei aprovada al Congrés i al Parlament, amb el vot en contra del PP. Ara toca celebrar-ho i Dolça Revolució ho farà el 8 de juliol a Balaguer, amb tallers i conferències.
LA FRASE
“S’ha vulnerat el lliure comerç”
Josep Pàmies considera que la situació d’il·legalitat de l’estèvia a l’Estat espanyol i, per contra, la legalització a Alemanya –on s’exporta gran part de la producció estatal– “ha vulnerat el lliure comerç a la pròpia UE”. Recorda que l’Agència Catalana de Salut té competències plenes i és qui manté obert un expedient contra Pàmies Hortícoles, després de rebre la visita de dos inspectors que van ordenar la retirada de plantes i fulles i la llista de clients. L’empresa hi ha presentat al·legacions: “No ens han respost, tot i que ens han imposat una multa de 6.000 euros, que no pagarem fins que ens responguin. I tenim preparada una denúncia per prevaricació”, explica Pàmies.
L’empresa exigeix que tanquin tots els expedients contra empreses i que no hagin d’anar als tribunals. “El lògic seria que, com a mínim, l’administració es disculpi; alguna cosa que els dignifiqui pel perjudici causat.”