Del cava rosat de Dalí al Finca Malaveïna

El 1985 les caves del Castell de Peralada planten les primeres 5 hectàrees de vinya i a final del 2009 en tenen 150

El 1923 Miquel Mateu i Pla, cone­gut en l'àmbit popu­lar per Mateu del Ferro, va com­prar el con­junt monu­men­tal de Pera­lada: cas­tell més mones­tir. A sota el mones­tir, hi va situar el pri­mer celler i la pri­mera cava. Va començar a fer vins com a hobby i els pro­duc­tes tenien accep­tació. Pre­ci­sa­ment, en les visi­tes dels pre­si­dents dels Estats Units Ike Eisen­hower, Ric­hard Nixon i Gerald Ford es van ser­vir vins de Pera­lada, com a la boda reial de Balduí de Bèlgica i Fabi­ola o al ban­quet de coro­nació del rei Joan Car­les I.

A Pera­lada també van ela­bo­rar cava rosat, el famós Cham­pagne Rosado de Cas­ti­llo Pere­lada, fins que els fran­ce­sos van pro­hi­bir dir-ne xam­pany. Era l'escumós que bevia Dalí i que solia ser­vir calent per pro­vo­car els seus con­vi­dats.

No obs­tant això, com­pra­ven el raïm als viti­cul­tors empor­da­ne­sos. No va ser fins al 1985, per decisió del seu nét Javier Suqué Mateu, que a les caves del Cas­tell de Pera­lada van començar a fer vinya.

Les pri­me­res plan­ta­ci­ons van ser d'ull de lle­bre, ja que ales­ho­res aquesta vari­e­tat que tot­hom conei­xia per tem­pra­ni­llo estava molt de moda. «Va ser un error perquè tot­hom en feia. No es tenia clar que el vi era dife­ren­ci­ació i ter­roir, l'adap­tació dels vins al ter­reny i al clima. Aquí fa més calor que a La Rioja i collim l'ull de lle­bre a l'agost i, allà, en canvi, a l'octu­bre. Aquí pugem grau de seguida i cau aci­desa.»

Per això, actu­al­ment, han fet una aposta ferma per les vari­e­tats medi­terrànies: sirà, monas­trell, cari­nyena, gar­natxa, mar­se­lan, etc. També hi tenen vari­e­tats comodí, d'ori­gen atlàntic: caber­net sau­vig­non, que els fun­ci­ona rela­ti­va­ment bé. i el Mer­lot, més irre­gu­lar i depe­nent de la humi­tat rela­tiva.

La clau del canvi va ser l'arri­bada de l'enòleg Josep Lluís Pérez, un dels pares de la revo­lució del Pri­o­rat, junt amb Car­les Pas­trana, Álvaro Pala­cios i René Bar­bier. Javier Suqué bus­cava un enòleg a França: «I em van dir d'un pro­fes­sor de bio­lo­gia que vaig tenir al col·legi, que se n'havia anat a l'escola de capa­ci­tació agrària de Fal­set i després a la Rovira i Vir­gili. En mitja hora ens vam enten­dre.» Pérez va arri­bar el 1988 i el 1989 ja va sor­tir el pri­mer vi fet al celler de la granja. Avui l'enòleg de Pera­lada és Fermí Sana­huja, alumne de Pérez a la URV. Sana­huja va començar com a res­pon­sa­ble de caves a Vila­franca i ara és res­pon­sa­ble de vins tran­quils. Simó Serra porta els caves i Ramon Serra, fill de l'històric tècnic de la casa Enric Serra, se'n cuida dels vins d'agu­lla.

D'aquesta relació han sor­tit alguns èxits de ven­des, com el Finca Malaveïna, un dels vins amb la millor relació qua­li­tat preu del mer­cat.

La relació amb Pérez con­ti­nua a l'Empordà, però també al Pri­o­rat, ja que ell i Pera­lada són socis al celler Cims de Por­rera, on el grup con­trola el 50 per cent de les acci­ons. Paral·lela­ment, Suqué va com­prar –junt amb una setan­tena d'amics que els agrada el vi– una finca de 17 ha de vinya a Bell­munt del Pri­o­rat; fan el pri­mer vi el 2004 i el 2006 en surt la pri­mera ampo­lla.

L'acti­vi­tat de Cas­tell de Pera­lada Caves i Vins no es limita a la pro­ducció pròpia. De fet, la pro­ducció de vins aporta dos terços dels ingres­sos: la mei­tat pels grans vins de qua­li­tat i l'altra pels popu­lars (de volum o de preu). La ter­cera part del negoci prové de la dis­tri­bució de grans vins inter­na­ci­o­nals de marca.

La divisió de vins i caves de Pera­lada té un equip comer­cial per comer­ci­a­lit­zar mar­ques tan mítiques com el xam­pany Pom­mery, el vi aus­tralià Pen­folds i el cali­fornià Robert Mon­davi o el whisky japonès Sun­tory. A més, d'aquests pro­duc­tes, el grup Pera­lada n'és l'impor­ta­dor per a l'Estat espa­nyol.

Blanc Pescador, el líder

El 1964 va néixer el Blanc Pescador, el vi més venut i popular del Grup Peralada, ideat per Artur Suqué, president d'aquest conglomerat empresarial, durant un viatge per França. Li va agradar el vi d'agulla i va proposar a Enric Serra, aleshores enòleg, que el provés. Van trobar les tines a França i va sortir aquest vi de segona fermentació. Després va venir el Cresta Rosa. Al començament va costar la penetració al mercat del vi d'agulla, els consumidors no l'entenien: el veien com un entremig estrany entre el cava i el vi tranquil. Gràcies al Blanc Pescador i al Cresta Rosa, Peralada lidera el mercat estatal de vins d'agulla, amb un 39,6 per cent de la quota de mercat. Tanmateix, el segment dels vins d'agulla decreix per culpa de la penetració dels lambruscos, gasificat italià que la legislació estatal no considera vi, ja que té menys del 9 per cent d'alcohol. De vins d'agulla, el grup Peralada en va vendre 4 milions d'ampolles el 2008, a un preu de mercat de 3-4 euros la unitat.

Finca Garbet, l'aristòcrata

Les vinyes verdes vora el mar són a Garbet, al nord de la Costa Brava. Allà, Peralada hi té la joia de la corona. Una plantació de sirà que forma un dels paisatges més aristocràtics del cap de Creus, quan ja no saps si ets a l'Empordà, al Pirineu o a tots dos llocs. Garbet és una finca de 7 hectàrees amb 38.000 ceps de cabernet sauvignon, merlot, cabernet franc, sirà i garnatxa. Vinificat essencialment amb sirà, és un vi espectacular, de tirada curta i molt elogiat pels experts i per la crítica enològica mundial. El situen entre un dels 10 millors vins de Catalunya i ha guanyat premis arreu del món. El vi més selecte del Grup Peralada té un preu de 100 euros l'ampolla de tres quarts i de 200 el màgnum de 150 centilitres. Lidera els vins de qualitat de la casa, junt amb Gran Claustre, Ex Ex, Finca Malaveïna i La Garriga.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.