Política
Un 47% dels ajuts per purins, per als ramaders de Tracjusa
Acusen l’exconseller Pelegrí de “tracte de favor” per haver atorgat “per triplicat” els ajuts per al tancament de les plantes i estudien portar-ho a Anticorrupció
“Se’ns va concedir un 94% del demanat perquè sobraven fons”, respon Camí
Ipcena i la plataforma Aturem la Incineradora de Juneda han acusat l’exconseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, de “tracte de favor” en els ajuts pel tancament de les plantes de tractament de purins. El 2015, Agricultura va atorgar un 47% de l’import del total dels ajuts a l’associació que promou la reobertura de Tracjusa (GAP) i a dues societats més que en comparteixen els socis principals.
Els ajuts del ministeri a Catalunya van ser de 3,1 milions, destinats a fer inversions en explotacions i al transport de purins, un cop tancades les 6 plantes catalanes –entre aquestes Tracjusa– per la supressió de les primes a la cogeneració. Les tres entitats de Juneda van rebre amb molta diferència el màxim dels ajuts, concedits a 44 sol·licitants. Així, GAP va rebre 499.248 euros; Agrupació Ramaders de les Garrigues 1998, 469.602 euros, i l’Agrupació de Ramaders de les Garrigues 2000 SL, 500.000 euros. “Aquestes dues darreres empreses, són suposades societats pantalla, ja que la seva activitat consisteix a tractar els purins de les explotacions agrupades a GAP. Van demanar els ajuts per triplicat”, afirma el secretari general d’Ipcena, Joan Vàzquez. I hi afegeix: “Vulnera el criteri legal de proporcionalitat. A més, les Garrigues no és una de les comarques amb més ramaders de porcí.”
El GAP agrupa 164 ramaders, segons assegura Teòfil Camí, conseller delegat de l’Agrupació de Ramaders 1998. Camí ha reconegut a aquest diari que van sol·licitar els ajuts des de les tres entitats “i se’ns va concedir un 94% de l’import demanat perquè a Catalunya encara van sobrar diners, que haurien retornat a Madrid”. Afirma que van usar els 1,5 milions per “amortitzar part d’un préstec de les tres entitats de 2,5 milions destinat a fer inversions en basses i equips mòbils”.
Teòfil Camí afirma que les acusacions són “surrealistes, perquè en algunes comunitats autònomes es van limitar a repartir talons i aquí vam demanar que els diners fossin a canvi d’inversions, a través d’una convocatòria d’ajuts. A Terol és més fàcil treballar que aquí...”.
Ipcena i la plataforma remarquen que en la mateixa època la conselleria va consultar si Tracjusa podria ser receptora dels fons del pla europeu Juncker per convertir-la en biorefineria.
Una biorefineria fallida
L’actual consellera d’Agricultura, Meritxell Serret, ha respòs per carta a Ipcena que “a mitjans de 2014, era l’únic projecte, entès com a concepte i no com a projecte d’enginyeria tancat, de què disposava el DARP que semblava complir amb els diferents criteris d’elegibilitat que es demana als projectes del Pla Juncker”. Una biorefineria “descartada”, perquè el pla prohibia atorgar ajuts a projectes de finançats íntegrament per l’administració, i “no hi havia empresa promotora” ni “viabilitat financera”, sense els diners europeus.
Ipcena creu que “els dos casos demostren l’amiguisme i presumpta corrupció de Pelegrí amb els promotors de Tracjusa”, i estudien portar el cas a la fiscalia anticorrupció.
