El perill de Navarcles
L’antiga fàbrica Dresca, que va tancar fa nou anys, ocupa 55.000 metres quadrats en plena trama urbana i avui està completament abandonada
Ha patit fuites de fuel, bretolades i petits incendis, cinc els darrers tres mesos
La fàbrica que el grup tèxtil Dresca tenia a Navarcles va abaixar portes fa ara nou anys. Tot aquest temps, però, no ha servit per trobar un futur a una finca que ocupa 55.000 metres quadrats. Ni tampoc ha servit perquè els 180 treballadors que tenia –la majoria navarclins– hagin cobrat una indemnització amb cara i ulls.
Dresca (que duran anys va ser Typsa i Mabsa) era com la Pirelli de Navarcles i el seu tancament –com el de la firma de pneumàtics a Manresa– va ser un cop molt dur per al poble. Molts navarclins asseguren sentir “pena” quan la miren, i no és difícil, perquè està en plena trama urbana. Avui, està completament abandonada: façanes i estructures mig caigudes, males herbes i palets de fusta escampats. Aquest és el panorama. A més, el recinte és més que accessible i molts cops –aquest passat dijous mateix– manté la porta principal d’accés oberta de bat a bat. Les bretolades dels més joves són fàcils d’intuir en una situació com aquesta. I aquesta és potser l’explicació als cinc petits incendis que s’hi han declarat els darrers tres mesos, de què alguns han estat focs que han reviscolat després d’haver restat uns dies en somort. No són, però, els primers incendis d’aquests deu anys. Mai no han estat de gran envergadura, però el perill a vegades es pot, fins i tot, olorar. A banda dels focs, la finca ha patit capítols de contaminació per fuel i encara guarda restes d’amiant en alguna de les parets.
L’estancament de Dresca és un maldecap per als veïns i també per a l’Ajuntament. La fàbrica està en mans d’uns administradors concursals (dos bancs i un particular) que, en gairebé una dècada, encara no han estat capaços de desencallar la carpeta.
Operació frustrada
L’empresa va presentar concurs de creditors el juliol del 2006 i va anunciar el cessament de l’activitat el febrer del 2008. Va tancar portes al cap de pocs mesos. La companyia ho va atribuir a la davallada de vendes, l’increment de costos que estava patint el sector i, sobretot, la competència del mercat asiàtic.
A finals d’aquell mateix 2008, els administradors concursals i l’Ajuntament van iniciar la negociació d’un conveni per requalificar els terrenys. La idea era passar la finca de sòl industrial a residencial per fer augmentar el seu valor i, així, donar líquid als administradors, que havien de pagar proveïdors i també les indemnitzacions dels treballadors, que van quedar lligades a aquell conveni urbanístic.
L’abril del 2011, el ple va aprovar inicialment la requalificació i fins i tot es va dibuixar sobre el mapa el futur de la zona: cinc illes de pisos (amb un màxim de 450 habitatges), zones verdes, 34.000 metres quadrats dels 55.000 per a sòl públic –l’antiga nau Typsa 2 i el terreny del darrere havien d’acollir equipaments– i un altre terreny per construir el nou ambulatori. La crisi immobiliària, però, ja havia començat a fer estralls i el projecte va quedar en punt mort, com tota la fàbrica. Amb els anys, fins i tot l’Ajuntament ha acabat declinant fer el nou ambulatori als terrenys de Dresca malgrat tenir-los ja escripturats al seu nom (finalment, ha optat per ubicar-lo al costat de l’escola bressol). Els treballadors encara esperen. L’última notícia pública sobre la possible subhasta dels terrenys va ser el desembre del 2015. Hi havia fins i tot data fixada, però a última hora els administradors van demanar la suspensió de la sessió.