La gota en el mar

“Si ja saps el que has de fer i no ho fas, aleshores estàs pitjor que abans” (Confuci). Estem en una setmana molt decisiva en la qual tres fets rellevants tindran unes conseqüències polítiques i econòmiques transcendents. Les eleccions de diumenge passat, en què, tot i donant per quarta vegada la victòria a la cancellera Angela Merkel, l’entrada de la ultradreta en el parlament canviarà moltes coses i possiblement un dels perjudicats serà la UE. Les dificultats per formar govern que tindrà la cancellera i les cessions que haurà de fer, s’intueix que seran en detriment d’enfortir la UE en un moment que, més que mai, Europa necessita fer un pas endavant.

Dilluns els kurds iraquians van fer un referèndum d’autodeterminació i una gran majoria van votar amb un altíssim suport al sí. El Kurdistan iraquià és una regió iraquiana que ben aviat va assolir una estabilitat política davant dels múltiples conflictes bèl·lics de la resta del país. Aquesta pau sostinguda i defensada per un exèrcit molt eficient, i l’ajuda del petroli que té, va produir un creixement econòmic molt important que va atreure inversions estrangeres i es va convertir en un enclavament que en la pràctica actua ja com un estat. Cal recordar que el kurd també ha estat un poble molt perseguit per totes les potències dictatorials que l’envolten, i tots recordem encara l’assassinat massiu amb gas mostassa que va fer Saddam Hussein a la població kurda.

A Catalunya diumenge estem cridats a votar, les dificultats per fer-ho són immenses i ho estem veient i patint aquests dies. Tinc la impressió que la Generalitat i el govern espanyol han evitat fins ara amb èxit els efectes econòmics negatius i hem vist com l’economia creixia més d’un 3% i les exportacions catalanes cada mes batent rècords, però és molt versemblant que en el decurs d’aquesta setmana i les properes, als mercats exteriors, les multinacionals d’anàlisi de risc, els tenidors del deute espanyol, aflorin les seves pors i pressionin la prima de risc i la borsa. De fet ja JPMorgan i sobre tot Merrill Lynch, que en el seu darrer informe apunta clarament que la crisi catalana posa en perill el govern de Rajoy, s’han posat en guàrdia. I no és pas una anàlisi molt errònia perquè, com a màxim, dilluns vinent guanyi el sí, guanyi el no o no es pugui votar, el conflicte estarà al carrer i amb una intensitat que pot ser insuportable per un estat que deu el 100% del PIB i depèn dels mercats internacionals.

La reacció d’alguns dels empresaris més importants de Catalunya quan se’ls ha volgut implicar contra el procés ha estat declinar fer-ho i han dit el que diuen sempre els empresaris, que s’adaptaran a les circumstàncies. És aquesta tranquil·litat que enerva el govern espanyol, que de fa temps intenta utilitzar la por sense èxit. Però els mercats internacional són molt més volàtils i si intueixen que la possibilitat d’una independència sense acord és factible, en molt pocs dies desinvertiran el deute que tenen del Reino de España, perquè el veuran impagable, provocant un col·lapse. És clar que aquest horitzó espanta molt la UE i el BCE per les implicacions desestabilitzadores que pot tenir molt especialment en l’Eurozona.

La potencialitat del conflicte català l’explica molt bé la teoria de l’efecte papallona, així doncs quan veuran carrers plens de gent i amb un immens desplegament de Policía Nacional i de Guàrdia Civil amb tota mena de material antidisturbis contra una població mobilitzada pacíficament farà escruixir el cor financer internacional. I un fet que no es pot deixar d’analitzar, les possibles mostres de solidaritat espanyoles i internacionals davant l’atropellament.

“De vegades ens pensem que allò que estem fent és una gota d’aigua en el mar, però el mar seria menys si li faltés la nostra gota” (Teresa de Calcuta).