Impuls a la dinamització de les estacions d’esquí nòrdic

És la germana petita dels esports de neu, la modalitat més minoritària perquè, possiblement, sigui també la més exigent físicament i tècnicament. L’esquí nòrdic o esquí de fons es presenta com un diamant en brut per generar activitat al Pirineu i, en aquest sentit, el grup de treball de les estacions d’esquí de muntanya s’ha plantejat el repte de dinamitzar el sector.

La iniciativa surt de la taula estratègica de les estacions de muntanya, un pla de treball i de diagnosi que la Generalitat va posar en marxa aquest estiu amb voluntat d’analitzar la situació especifica del sector de la neu i les estacions de muntanya, com també el seu impacte econòmic, social i territorial, i proposar polítiques governamentals a llarg termini i línies d’acció a curt termini. La taula estratègica pretén coordinar la participació dels departaments de l’administració catalana a les estacions d’esquí i muntanya. Es tracta d’explotar totes els recursos i possibilitats que presenten les estacions del Pirineu fent-ne una radiografia i posant idees en comú conjuntament amb altres organismes i entitats implicades, siguin públiques, locals o privades. La taula té quatre grups de treball: el de promoció del turisme de neu i de muntanya; el d’ordenació del territori, polítiques ambientals i medi natural i canvi climàtic; el d’infraestructures, accessos a les estacions i mobilitat, i el d’esquí nòrdic.

En aquest context, de la recent reunió celebrada a la Seu d’Urgell pel grup de treball d’esquí nòrdic, se’n desprèn que de moment s’elaborarà un document per detectar les necessitats de les estacions en matèria d’equipaments i, a continuació, es convocarà una línia d’ajudes per tal de fer millores als refugis de les set estacions d’esquí nòrdic de l’Alt Pirineu. Són, concretament, Sant Joan de l’Erm, Tuixent-La Vansa, Aransa, Lles de Cerdanya, Guils Fontanera, Virós-Vall Ferrera i Tavascan.

La Generalitat manté que les estacions d’esquí i de muntanya generen un impacte directe territorial de 250 milions i assenyala que, segons fonts del sector, se’n deriva un impacte indirecte i induït a les comarques de muntanya que pot arribar als 500 milions. Per cada lloc de treball que es crea en una estació amb remuntadors, se’n poden arribar a crear 5 a la comarca i a l’entorn de la muntanya.