“A més d’anar a un molí, els visitants volen experiències al camp”

Des de fa quatre anys i des de la Pobla de Cérvoles treballem a l’Ebre, Lleida i Tarragona amb tots els productes de la terra en què trobem col·laboradors disposats a obrir les seves finques. També amb restaurants que elaborin menús amb aquests productes, i allotjaments sensibilitzats. Sobretot ens demanen activitats relacionades amb l’oli, la tòfona i la cervesa artesana.

Sobretot ve de la zona metropolitana de Barcelona, però comencem a tenir visitants de Lleida i Tarragona que no coneixen la zona. El nostre ganxo és la cultura de l’oli. I som dels pocs que fem turisme gastronòmic amb les tòfones, un sector que guanya valor. Sempre intentem donar un toc personal i original a les activitats, que siguin diferents de les que podrien fer en un altre territori. Per això, disposem de col·laboradors locals.

Per exemple, hem fet activitats de meditació entre oliveres. O més enllà de fer un tast estàndard d’olis, hi introduïm elements de joc i de gastronomia més trencadora. Ens encanta fer coses a l’aire lliure, sempre que el temps ho permet. És quasi una obsessió portar la gastronomia també fora del restaurant: fent esmorzars, berenars i tastos entre vinyes, oliveres o per veure una posta de sol.

Correcte. I donant-li singularitat i autenticitat. Treballem amb productors petits i empreses familiars que tenen històries molt interessants a explicar. Busquem que el productor pugui interactuar amb el visitant per transmetre-li el valor dels seus productes. Vull pensar que els nostres clients, a més de ser turistes que volen viure una experiència, s’acabaran convertint en consumidors d’aquells productes. De vegades, poc coneguts.

Sí, vam estrenar-ho l’any passat i, a la tardor, vam oferir la collita de l’ametlla. El 10 de març farem un dia d’immersió en el producte: conèixer els pagesos i pageses, visitar els camps en flor –que té l’element de relaxació i fotografia– i visitar les trencadores locals, que preparen el producte per comercialitzar-lo. La xef Montse Freixa, d’El Castell de la Floresta, ens cuinarà el dinar en directe al Centre de la Cultura de l’Oli. És un menú a mida que homenatja l’ametlla. I acabarem amb un taller per aprendre a elaborar ametlles garapinyades.

Al principi, era complicat pel desconeixement existent. Fa cinc anys, hi havia molt poques iniciatives de collir olives i a un pagès li costa visualitzar com a lúdica la feina del dia a dia. El 2014 la direcció general de Turisme de la Generalitat va apostar directament per l’oleoturisme, i el concepte es va escampant. Nosaltres sempre comuniquem als clients el màxim respecte vers el pagès, el conreu, el paisatge i la cura pel producte final. Evitem aquell punt de folkloritzar-ho. Ho plantegem com una experiència divertida, però també d’aprenentatge i enriquiment personal com a consumidors. Compartim aquests valors amb els col·laboradors i suposo que per això no ens ha costat tant tirar endavant. El primer any vam crear la xarxa de col·laboradors, fent dinamització per crear aquest producte turístic. I ara ens venen a buscar perquè els incloguem en els nostres paquets i els ajudem a dissenyar visites. De mica en mica es va consolidant, perquè és també una tendència global: més enllà de visitar un celler o un molí, la gent vol anar al camp i experimentar.

Més productors que facin producte i entrin en la roda de ser agents clau de desenvolupament turístic. I que hi hagi una coherència de territori: si els productors s’hi llancen, la restauració hi ha de respondre. Si vas a visitar un pagès que fa oli i després els restauradors locals tenen un cert desconeixement sobre el producte, t’estàs fent trampes al solitari i els turistes ho copsen ràpidament. Ens afecta en la nostra reputació com a empresa, però també a la resta. Més enllà de vendre paquets turístics, establim sinergies, perquè quan el turista vingui a fer una immersió tot vagi a l’una. I això ho estem treballant també a diverses comarques, com ara la Terra Alta, el Montsià, els Pallars, etc. Falta també que el turista es tregui la por d’anar a territoris que encara no són percebuts com a destinacions. Podem oferir experiències molt originals, sense massificacions i els rebrem amb els braços oberts.