“La varietat de recursos permet ser al mercat turístic tot l’any”

La marca Ara Lleida és el paraigua de la plana i del Pirineu i sempre hem fet accions adreçades a la captació de turistes, tot dedicant esforços i recursos a interactuar sobre l’oferta, és a dir, a aspectes clau com ara la formació i l’estructuració de l’oferta. Hem tocat molts àmbits de la destinació de manera global, incidint en oficines de turisme, agències de viatges, suport a les administracions municipals i comarcals, perquè entenem Lleida com a globalitat i una destinació amb múltiples necessitats.

Primer, hem fet una diagnosi de la situació econòmica i turística actual; la segona fase és fixar l’estratègia d’acció a través d’un procés participatiu, i la tercera és la redacció i presentació. Ara que ens està anant tot molt bé, ens preguntem què cal millorar per marcar les línies a mitjà i a llarg termini. La clau és el seu caràcter eminentment participatiu: volem arribar absolutament a tothom en el sector i que, a l’hora d’implantar-lo, se’l creguin. Al patronat posarem els recursos convenients perquè les estratègies i els objectius que marquem tirin endavant. El turisme transcendeix molt més enllà de la simple arribada de visitants: de la neu en viuen, directament i indirectament, unes 10.000 famílies. Això provoca veïns nous en municipis on hi havia despoblació i el retorn de canalla a les escoles... Presentarem el pla a finals del mes de maig. Tot el sector ha respost de manera molt proactiva i també hem fet enquestes a la demanda.

És un territori molt ampli i, més que una dificultat, nosaltres ho entenem com una oportunitat. Aquesta varietat de recursos permet situar-nos en el mercat turístic com un territori viu tot l’any, amb múltiples propostes. La marca va des de la plana, amb recursos turístics que encara s’estan articulant –com el turisme de floració–, a una altra realitat de productes summament consolidats. Concreto: la neu té estacions d’esquí, una oferta ben estructurada, accions clares i potents de comercialització, etcètera. D’altra banda, el turista no és monocultiu: li pot agradar la muntanya, però també gaudeix de la gastronomia i la cultura, el turisme actiu, l’enoturisme... Unes vacances, en definitiva, són la suma de múltiples activitats.

Els empresaris del Pirineu ens diuen el mateix respecte a la promoció de la plana... Són percepcions lícites, però al patronat atenem totes les realitats del territori. És més, tenim un representant de cada consell comarcal a la junta, a més de la representació sectorial de càmpings, turisme rural, etcètera. Per al turista, cinquanta quilòmetres amunt o avall no és cap distància. Si fem valdre els nostres recursos i ordenem l’oferta, per al turista ser al Pallars Sobirà o a la Noguera –dues marques amb atributs molt diferents– és un passeig. Ara bé, hi ha moments àlgids, com la temporada de neu, que aglutinen l’oferta. Quan aquesta Setmana Santa passada parlàvem d’ocupacions del 90% en turisme rural, era al Pirineu i a la plana.

Al gener vam incrementar l’ocupació en hoteleria un 20% respecte al 2017. La Setmana Santa també ha estat millor que l’anterior i la perspectiva per al 2018 és mantenir i, si pot ser, millorar la de l’any passat, que ja va ser boníssima. En el turisme hi ha molts factors externs que afecten positivament o negativament, però ara per ara les previsions són d’un molt bon any turístic.

Per al turisme les infraestructures són clau. Certament, més del 80% del turisme és estatal, i l’internacional, que cada any creix, arriba per carretera usant Barcelona com a aeroport d’aterratge. Per exemple, els israelians són els primers turistes internacionals a Aigüestortes, malgrat que França és a tocar del parc natural. L’aeroport és una oportunitat, una porta d’entrada. Malgrat que ara la destinació final és l’esquí a Andorra, el flux ens permet mantenir viu l’aeroport. I l’hivern vinent s’estrenarà una línia de vols regulars a Londres. Estem treballant perquè el mercat britànic tingui present l’oferta turística de Lleida i la conegui.