Economia

SAL·LUSTIÀ ÀLVAREZ

PRESIDENT DOQ PRIORAT

“El vi del Priorat ha estat associat a producte de prestigi”

La Fira del Vi de Falset enllesteix els darrers preparatius per presentar l’estol de cellers de la DOQ Priorat i de la DO Montsant que fan bullir l’olla de la comarca i li donen nom i prestigi

Més de setanta cellers participaran en la 23a Fira del Vi de Falset, que tindrà lloc entre els dies 4 i 6 de maig. La mostra, de caire bianual, inclourà activitats com ara conferències, tastos de vins i concursos de cuina de vins. La fira gira al voltant del vins de les dues denominacions d’origen de la comarca, la denominació d’origen qualificada (DOQ) Priorat i la denominació d’origen (DO) Montsant. Hi haurà prop de vuitanta cellers exposats a la fira. És una bona representació de l’activitat de la comarca?
Hi seran representats un 90% dels cellers de la DOQ Priorat. Pel que fa a la DO Montsant, jo no en tinc les dades, però m’imagino que la representació serà similar. La fira és una mostra col·lectiva del que es fa a la comarca. És un element vertebrador perquè, de fet, d’activitats relacionades amb el vi i amb els cellers se’n fan tot l’any. I és una sort que, malgrat que la fira és un acte central, els esdeveniments es vagin esglaonant, perquè el Priorat no té prou infraestructura per acollir molta gent de cop.
La fira es promociona dient que és una cita per a tots els públics, per als que hi entenen de vi i per als que no en tenen gaire idea.
A la fira hi ha espai per a tothom i ens permet arribar al públic no tan professionalitzat. El vi forma part de les activitats que estan lligades al territori i, a més, permet socialitzar i exportar els coneixements i vivències adquirides. El consumidor cada cop està més interessat a conèixer, no només què hi ha dins l’ampolla, sinó també allò que hi ha al voltant d’aquesta ampolla.
Això és un fet curiós, perquè a algú li pot agradar molt com fa el pa una determinada fleca, però no se’n va a la matinada a veure treballar el forner, i, en canvi, amb el vi sí que hi ha inquietud per conèixer tots els detalls d’aquell vi d’aquell celler. Què genera aquest interès?
Com més urbanita és una societat, més interès té per conèixer les activitats de l’entorn rural. I tots els territoris que han tingut vocació d’arrelar la gent al camp han tingut voluntat de donar a conèixer allò que fan. El vi és el referent més espectacular en aquest tema, perquè aquella ampolla que tu compres té entre sis i vint-i-cinc mesos de manipulació del celler. És un treball de mesos i mesos abans no arriba al consumidor. Això dona una consistència al producte i aquell qui la compra i li agrada busca el fil conductor, vol saber d’on ve aquella ampolla i conèixer-ne els detalls. Si li queda prop de casa se sent motivat per anar-hi a treure el cap i veure com ho fan. Si això es pogués fer amb més productes, passaria el mateix. L’avantatge del vi és que és honest i a mesura que cellers familiars, petits, han tret productes de qualitat el consumidor ha volgut acostar’s-hi perquè s’hi sent proper i, fins i tot, se’n sent orgullós.
Tenen fidels més que no pas clients?
També s’ha de tenir en compte que el vi és un factor de convivència social a taula. El vi socialitza i, si n’aprens una mica, pots dir aquelles tres paraules que et fan quedar bé. I per aprendre’n una mica no cal fer grans estudis, et deixes caure pel celler, parles amb el propietari, fas una passejada per les vinyes i ja tens informació per explicar.
El gran client de vins del Priorat tradicionalment havia estat el client estranger, fins a un 80% de la producció se n’anava a l’exportació. La tendència continua?
No. És cert que l’exportació sempre havia rondat entre un 75 i un 80%, però la crisi ho va fer variar i ara estem en un 65% d’exportació i en un 35% al mercat intern. Vam baixar lleugerament els preus i vam poder entrar millor als lineals del supermercat i al canal Horeca, on abans no hi érem. La nostra presència a Catalunya va créixer i el context polític que viu el país ho ha accelerat.
El vi del Priorat ha esquivat episodis de boicot espanyolista que sí que han hagut de suportar altres DO i que ha patit, sobretot, el cava. Com s’ho han fet?
Més enllà de totes les singularitats i problemes que té el món empresarial, el vi del Priorat ha estat associat a producte de prestigi i s’ha guanyat la confiança del consumidor, inclòs el del mercat espanyol. La confiança no ha estat defraudada. A més, Espanya rep una gran quantitat de turisme i el turista no hi entén gaire, de singularitats territorials, el que vol és un producte autòcton i que li agradi. En tot cas, el problema potser el tenen els cellers que abans de les tensions polítiques no eren al mercat espanyol i s’hi han volgut introduir ara. Això sí que és complicat.
La candidatura Priorat-Montsant-Siurana com a patrimoni històric de la Unesco beneficia el vi de la comarca?
No millorarem els vins, però la candidatura ha servit per donar valor al territori i per saber quines activitats no volem aquí.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

ECONOMIA

L’Hospitalet supera per primer cop el milió de pernoctacions i fa rècord de turistes el 2023

L’HOSPITAL DE LLOBREGAT
ECONOMIA

Més tractorades d’Unió de Pagesos dimarts i dimecres

GIRONA
estat francès

Tens inici del Saló de l’Agricultura per les protestes dels pagesos

barcelona
ECONOMIA

Els barcelonins augmenten el sou mitjà, però perden poder adquisitiu

BARCELONA

MWC: tan gran i (enguany) tan artificial

Barcelona

El busseig genera un volum de negoci de 37,5 milions anuals

Cornellà de Llobregat
Economia

El Village del MWC mostra els plans locals per reduir la bretxa digital

L’Hospitalet de Llobregat
unió europea

Nou cop de la justícia europea a Espanya

barcelona

Pimec alerta que la sequera ja impacta en 1.500 empreses

girona