Andalusia i el corredor mediterrani

Un any després que un grup d’interès econòmic del País Valencià i de Catalunya es reunís a Tarragona per reclamar l’acceleració del corredor mediterrani, la pressió per a aquesta infraestructura europea tan bàsica ha rebut una empenta des del sud de l’Estat. En una reunió celebrada a CadisBarrios (Cadis) fa menys d’un mes, s’ha afegit al clam que s’impulsi d’una vegada l’eix ferroviari de mercaderies i de passatgers l’empresariat andalús. Per no fer enfadar Madrid, en l’acte es va defensar el corredor mediterrani com una infraestructura de caràcter circular, que hauria de completar el conegut model radial, que, com tothom sap, té Madrid com el melic de l’Estat espanyol i continua el seu desenvolupament de manera imparable, mentre l’eix és en via morta. En qualsevol cas, benvinguda sigui l’enèsima reclamació, en aquest cas amb la singular incorporació dels empresaris andalusos.

Que el corredor es faci ràpid i que passi per la Mediterrània té moltes virtuts, entre les quals que permetrà integrar encara més l’economia espanyola amb la UE, permetrà descarregar de camions unes autopistes molt saturades, i que serà bo per al medi ambient. Potser finalment, amb el suport andalús, serà més fàcil que s’acceleri, per quatre raons: en primer lloc perquè del recorregut mediterrani Andalusia era l’única comunitat afectada que faltava, després que Múrcia, el País Valencià i Catalunya anessin a l’una; en segon lloc perquè la reivindicació ha deixat d’estar formalment liderada pels catalans, la qual cosa li dona més possibilitats d’èxit a Espanya; en tercer lloc perquè Andalusia és la comunitat amb més població de tot l’Estat i, per tant, un territori on es poden recollir molts vots; i en quart lloc perquè en paraules d’un dels intervinents a l’acte, el corredor és un deute històric de l’Estat. A veure si ara anirà de bo. Pel que pugui ser, bon lector, esperi’s ben assegut.