Oficis, on són els joves?
Sectors com la indústria, la fusteria, l’electricitat, la mecànica o la construcció tenen molts problemes per trobar mà d’obra qualificada
El desprestigi de les professions llastra l’economia perquè limita el creixement de les empreses
“El drama del nostre sector és que, com que la formació professional no està prestigiada, sobren arquitectes i falten paletes.” El resum és de Josep Gassiot, president del Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona i Comarques, però és una idea compartida per tots els sectors que treballen amb les mans. Els oficis no estan de moda. Falten fusters, serrallers, electricistes, guixaires, soldadors, lampistes, frigoristes, mecànics i també tècnics amb FP per a les fàbriques. Segons l’últim Estudi de Manpower sobre escassetat de talent, publicat l’any passat, els oficis manuals qualificats són el tercer perfil professional més difícil de trobar a casa nostra, només superat pels directors comercials i els tècnics de producció, operacions i manteniment.
Als anys 2014 i 2015, els oficis encapçalaven el rànquing de Manpower i han baixat, per tant, dues posicions, però les empreses no detecten cap millora. El desprestigi de l’FP, la falta de vocació dels joves i la imatge estereotipada i poc actualitzada que es té d’aquest tipus de feines estan llastant l’economia, ja que moltes empreses renuncien a créixer perquè no tenen prou personal per agafar noves comandes. “Podria estar facturant un 50% més si no fos tan difícil trobar treballadors, sobretot electricistes i frigoristes, instal·ladors i reparadors d’aire condicionat”, assegura Miquel Camps, gerent de Miquel Camps, companyia amb seu a Sant Vicenç dels Horts especialitzada en la instal·lació de clima i electricitat per al sector retail de luxe.
Si no s’ataca una vegada per totes el problema o no es fa a un ritme prou veloç, els efectes seran cada cop més notoris i nocius, ja que les plantilles no es poden rejovenir i cada cop estan més envellides. “El 63% dels treballadors que són a l’obra tenen més de 45 anys, falta saba nova i en deu anys no tindré prou gent per promoure fins als llocs més alts”, explica Jaume Cots, cap d’operacions i recursos humans de la constructora manresana Cots i Claret. Les patronals fa anys que reclamen canvis per pal·liar el dèficit de mà d’obra juvenil. “Es nota molt l’escassetat de personal perquè l’economia està millorant i, per tant, les necessitats de professionals també es van incrementant”, denuncia Sílvia Miró, directora de polítiques de formació i ocupació de Pimec.
Universitat o res
Com pot ser que en un país on encara l’atur juvenil està disparat s’hagin de tancar línies d’FP d’estudis molt buscats perquè no hi ha prou joves que els vulguin cursar? “El nivell formatiu de la nostra població activa tendeix a ser superior o bàsic, quan el que el mercat laboral demana és un nivell mitjà. Aquí hi ha alguna cosa que no encaixa”, reflexiona Miró. La mateixa anàlisi la fa David Garrofé, secretari general de la Cecot. “Hem de reduir l’abandonament escolar, que a Europa és del 10% i aquí a casa nostra s’enfila fins al 17%. Molts nois ho deixen tot quan amb una FP tindrien un gran recorregut”, lamenta Garrofé, que remata: “Quan hi ha crisis, els que tenen ofici són els que aconsegueixen mantenir l’atur en les taxes més baixes.” De fet, posa com a exemple el sector del metall, on la desocupació no arriba ni al 5%.
Quan ocupava el càrrec de directora general d’Indústria, l’actual conselleria d’Empresa i Coneixement de la Generalitat, Àngels Chacón, admetia que hi ha un problema vocacional i d’orientació professional que s’havia d’atacar. A l’abril, avançava que tenia previst consensuar amb Ensenyament un pla per acostar als estudiants, ja a l’ESO, les oportunitats laborals del món industrial i informar-los que és un dels sectors més ben pagats i amb una ocupació més estable.
FP més flexible
Els gremis demanen canvis en la formació professional per fer els estudis més flexibles –amb classes a distància per facilitar la realització de les pràctiques–, més connectats amb les innovacions tecnològiques, amb més valor afegit –amb competències transversals digitals, amb idiomes– i més facilitats per estendre l’FP dual, però també fan autocrítica. Creuen que no han sabut explicar la gran transformació que han experimentat els oficis. “Es té una imatge antiquada de la professió de fuster; molta gent pensa en un home amb el llapis a l’orella, ple de pols i sense un dit de la mà, un bon home però gens innovador, i no hi ha res més allunyat de la realitat: és una activitat amb moltes perspectives d’innovació, com es veu amb el boom de la construcció amb fusta”, reflexiona a tall d’exemple Salvador Ordóñez, coordinador general del Gremi Fusta i Moble.
