L'alcalde d'Ascó insisteix que la resolució del Parlament no té cap força jurídica
Afirma que la precampanya electoral ha espantat els partits catalans, «uns i altres», i veuria «imperdonable» renunciar a l'MTC
El convergent Vidal, que s'ha situat en l'ull de l'huracà per la seva aposta, no va citar CiU, però sí que va dir que tota la classe política catalana «s'ha espantat» per la imminència de les eleccions, i que això ha derivat en una resolució del Parlament «que no té en compte una part significativa de la societat civil catalana», amb referència al suport rebut de part de les cambres de comerç, el Col·legi d'Enginyers Industrials o sindicats com la UGT. «La resolució té una força jurídica nul·la, perquè ens escapça els drets que ens atorga una convocatòria [les bases del procés de selecció redactades pel Ministeri d'Indústria] que ningú va impugnar», va recordar novament als partits polítics. Vidal va fer aquestes consideracions en una jornada organitzada per la Cambra de Comerç de Reus –Ascó s'inclou dins de la seva àrea d'influència–, que va aplegar ahir un bon grapat de veus que, sobretot des d'un punt de vista tècnic, es van manifestar a favor de l'anomenat cementiri nuclear. La mateixa Cambra va fer públic que havia convidat també la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) i Greenpeace, però que aquests van declinar la invitació.
Davant de les crítiques al procés de selecció d'una seu per a l'MTC, Vidal també va carregar contra la resta d'administracions, Generalitat i Estat, per la covardia de no haver volgut impulsar «un debat». «Sí que ho hem fet a Ascó, on avui no hi ha ningú que no sàpiga què és i què representa l'MTC.» A grans trets, va insistir que seria «absurd i imperdonable» que Ascó no intentés aprofitar un projecte que li ofereix «més inversió [uns 700 milions d'euros] de la que han fet la Generalitat i l'Estat en tota la democràcia», per evitar les penúries que han passat «altres comarques davant del tancament, per exemple, de la indústria tèxtil». Ascó I i II previsiblement tancaran portes d'aquí a 13 i 15 anys, respectivament. També va opinar que «tècnicament» Ascó és «la millor candidatura», amb tres reactors al voltant, «una massa crítica de treballadors formats i una cultura industrial a la zona».
El batlle convergent també va recórrer, com ha fet darrerament el sector pronuclear, a la dicotomia entre l'MTC i els magatzems temporals individuals (MTI), que s'haurien de construir igualment a les centrals nuclears si es descartés l'MTC davant la proximitat que les piscines de combustible es col·lapsin. De fet, l'empresa que gestiona Ascó I i II ja ha demanat llicència per fer un MTI, que emmagatzema els residus en bidons a l'aire lliure i que, de fet, amb molta probabilitat es construirà igualment, ja que l'MTC no serà operatiu abans del 2015 i les piscines de les plantes d'Ascó s'emplenaran de combustible gastat abans. En aquest sentit, el plantejament de Vidal té trampa, ja que no es tracta d'escollir entre un i l'altre, però el que venia a enfocar és que els MTI no comporten ni cap parc tecnològic ni cap lloc de treball ni cap inversió extraordinària.L'alcalde considera que la continuïtat nuclear a Ascó no és incompatible amb les denominacions d'origen de qualitat o el turisme, com creu que ha demostrat França, on hi ha 59 reactors funcionant i molts d'ells conviuen amb «el formatge, el champagne o el foie». El màxim artífex del pas endavant fet per Ascó també va mantenir el seu objectiu de constituir un consorci amb la resta de municipis de la Ribera per gestionar un viver d'empreses arrecerat en el futur parc tecnològic vinculat al projecte de l'MTC, en el cas que aquest vagi a parar al municipi asconenc.
Avorrit, per monocolor
Si alguna cosa ha faltat els darrers anys és informació, naturalitat i debat, molt abans que arribessin els crits i les pancartes de darrera hora, a favor i en contra de l'MTC. La Cambra de Reus va fer un esforç oferint una jornada monogràfica, però aquesta va resultar monocolor, un desembarcament del sí i una altra oportunitat de donar explicacions per a l'alcalde d'Ascó, qui, després del lleig del Parlament, probablement s'ho mereixia. És cert que l'oposició a l'MTC per a Ascó hi estava convidada i va declinar participar-hi, però no és menys cert que les dues ponències importants eren exclusivament per als dos principals actors del sí. Realment, va resultar avorrit. Fins i tot el racó reservat a la representació de la URV no va anar més enllà de l'agraïment a Enresa pel finançament de la formació d'investigadors. Tot plegat, un pèl pobre.
La mosca al nas dels hotelers
L'única veu discordant, amb molta prudència, va ser la de la presidenta de l'Associació Hotelera de Cambrils, Salou i la Pineda, Maria Eugènia Arbó, que va expressar la seva preocupació davant la possibilitat que, amb la instal·lació de l'MTC a Ascó, «qualsevol petita incidència» faci trontollar un sector extraordinàriament sensible, que segons va dir ja ha patit l'efecte d'algun globus mediàtic, com ara el de la grip nova, i que, això sí, per fi ja ha assolit un «equilibri» en la seva convivència amb la química. En el mateix nivell reflexiu, l'assessor de la Cambra de Reus Lluís Coll va fer, en canvi, l'al·legat més sentit en favor de la candidatura riberenca: «Ascó ha complert escrupolosament la llei i ara li diem que continuï fent quilowatts però calladet, i lluny de nosaltres. Hem de donar-li una oportunitat», va cloure.
Des d'un punt de vista més tècnic, José M. García, del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, i Ferran Guedea, de la Sociedad Española de Oncología y Radioterapia, van avalar l'MTC com a garantia de seguretat en la gestió dels residus i com a activitat innòcua per a la salut, respectivament. «No s'ha demostrat enlloc que hi hagi més casos de càncer en les zones nuclears», va assegurar Guedea. També va intervenir Meritxell Martell, assessora de l'AMAC, que va enumerar les oportunitats d'Ascó des del punt de vista socioeconòmic, que, a diferència de l'aterratge nuclear als anys vuitanta, passarien per intentar fixar la població que ara s'hi atansi durant la construcció del magatzem.
No hi haurà cap reactor experimental
El director d'enginyeria de residus d'Enresa, Álvaro Rodríguez, va ser l'altre ponent de referència. Rodríguez va desgranar els detalls, la majoria ja coneguts, del projecte d'MTC espanyol, que s'emmiralla en l'holandès de Habog, però va deixar caure alguna novetat. Va negar taxativament que comporti un reactor nuclear subcrític de transmutació de residus, com s'havia especulat, i també va rebutjar que el centre tecnològic, on s'ha de fer investigació sobre les solucions finals als residus nuclears, es pugui fer en un altre municipi que no sigui el que albergui l'MTC. «Els laboratoris han d'estar en una zona controlada i, per tant, directament vinculats al magatzem on hi ha la cel·la calenta», l'única àrea de manipulació dels residus. Sobre la resta del parc tecnològic, sí que va admetre que la seva concentració o no al municipi escollit «dependrà que aquest es posi d'acord o no amb altres municipis». Respecte al calendari d'execució de l'MTC, va augurar que faran falta 15 mesos, des que l'Estat en designi la seu, per disposar de les llicències i presentar el projecte de detall al Consell de Seguretat Nuclear. També va avançar que la segona fase del magatzem, una primera ampliació prevista pel 2021 –sis anys després de l'inici de l'operació–, probablement s'haurà d'avançar. De moment, el 2015 es portaran a l'MTC, de manera prioritària, els residus de Vandellòs I emmagatzemats a França i els de les centrals que «tinguin més necessitat». D'entre aquestes, probablement no s'hi inclouran els reactors d'Ascó, que aleshores ja tindran el seu magatzem temporal individual. El directiu d'Enresa no s'hi va referir. Quant al risc del transport del combustible fins a l'MTC, Rodríguez va explicar que la seguretat rau en l'embalatge més que en el mitjà de transport i va explicar que els contenidors que es fan servir han estat sotmesos a proves com ara la caiguda lliure des de 9 metres, la resistència al foc a 800 graus durant 30 minuts i la immersió a 200 metres de profunditat.
Amb tot, per una qüestió de rendibilitat, va reiterar que és preferible el ferrocarril, que tot just passa pel complex nuclear de la Ribera d'Ebre, perquè redueix el nombre de transports, i que mai s'ha produït a tot el món un accident amb conseqüències radiològiques. Respecte als paral·lelismes amb el projecte d'emmagatzematge holandès i al procés de selecció de seu que es va seguir allà, el representant de l'empresa pública de residus va revelar que a Holanda, a partir de dotze candidats, se'n van preseleccionar dos, i finalment es va triar Borselle (Habog) perquè l'altre demanava compensacions que l'Estat holandès no preveu. El que no va explicar és que allà el procés d'informació i de consens va durar més d'una dècada, un exemple que no ha seguit l'Estat espanyol. Això sí, des que el 2006 es va crear la comissió interministerial encarregada d'impulsar definitivament la implantació d'un MTC, el portaveu d'Enresa va reconèixer que si més no «s'hauria pogut ser més proactiu» a l'hora de fer arribar la informació als diferents agents.
