Si Pere Duran alcés el cap...

L’empresa Naturgy, abans Gas Natural, i abans Catalana de Gas i Electricitat, i fa 175 anys Societat Catalana per a l’Enllumenat per Gas, ha celebrat aquest 175è aniversari amb un concert al Teatro Real de Madrid, en un acte presidit pel rei Felip VI i pel president de Naturgy, Francesc Reynés. Els presento l’empresa i els protagonistes.

Pere Duran i Farell, un dels grans empresaris catalans del segle XX, va ser el creador de Gas Natural SA. Hi ha una bona biografia seva, escrita fa un parell d’anys per Pere Fàbregas, que el coneixia bé. Pere Duran se’m declarà independentista en un dinar que mantinguérem fa una pila d’anys. Gràcies a la seva gestió, Gas Natural es convertí en la primera empresa industrial i multinacional catalana. Després del referèndum del primer d’octubre, fou una de les empreses que traspassà el seu domicili de Barcelona a Madrid. Es diu que després d’una trucada del monarca.

Tothom coneix el rei Felip VI. Quan va néixer, un català monàrquic recomanà al seu pare que no li posessin el nom de Felip, ja que el seu antecessor Felip V va ser el rei del setge de Barcelona i del Decret de Nova Planta, que suposà la liquidació dels drets dels catalans, una situació jurídica que era més propera a la independència que a l’autonomia. El respecte dels catalans per aquell Felip es traduí a anomenar “felip” l’excusat de les cases.

Passo a presentar Francesc Reynés, president executiu de Naturgy, i abans d’Abertis. Va cobrar 18 milions d’euros quan deixà Abertis, té un sou fix de 2 milions a Gas Natural, més un de variable, que pot augmentar fins a 12,5 milions si en 5 anys aconsegueix fer una operació de fusió o d’absorció de noves empreses. Donada la importància dels seus ingressos i per mantenir els beneficis, l’empresa va reduir el personal en 5.000 treballadors. Per demostrar el seu nivell cultural i rebaixar despeses, va tancar el Museu d’Art Contemporani de la Corunya, un fet que entusiasmà els gallecs.

Queda per presentar els accionistes de Naturgy. El soci majoritari és un fons d’inversió internacional que es diu CVC, en el qual participa la Banca March, que era mallorquina com Reynés, abans de ser madrilenya com Naturgy. Aquests fons d’inversió no tenen nacionalitat ni ànima: només compte de resultats. La Caixa hi té una participació del 20% en el capital, però no mana, segons em diuen.

Espero que hauran comprès per què si Pere Duran Farell aixequés el cap es posaria a plorar amargament de veure el que han fet amb l’empresa a la qual havia dedicat els millors anys de la seva vida. Personalment, en trec una conclusió més propera: l’Estat espanyol, amb un monarca i uns partits polítics que són com són, no donarà mai res a Catalunya, perquè no vol i perquè li faria perdre vots. En aquest darrer cas, penso en un govern socialista com l’actual, perquè els altres em fan pensar més en un govern franquista –vaig viure els 37 anys del seu règim–, que en un estat democràtic. No veig cap possibilitat de negociar ni amb els uns ni amb els altres. Potser ens donaran el 25% de despeses en infraestructures, el que ens van prometre fa deu anys, però res més. Amb ells, o caixa o faixa.

Ja m’he esverat. I que consti que m’he deixat de dir alguna cosa per pudor. No entenc com els economistes catalans més valuosos no fan un Memorial de Greuges, que deixi clar que parlar de diàleg amb l’Estat espanyol és com fer-ho amb un sord, sense conducte auditiu. Vostès mateixos.