Qui s'ha endut el meu crèdit?

Un promotor que darrerament en les construccions tenia una especial cura i atenció a innovar cap a l'eficiència energètica, l'ecologisme i la sostenibilitat, em comentava totalment amargat les grans dificultats que passa el seu sector, i ell personalment. Em deia que no es pot vendre res, puix que quan tenen un client li és impossible trobar una hipoteca, i no es pot fer la venda. Aquesta mateixa dificultat per aconseguir crèdits i paralitzar l'activitat d'empreses, de comerços i d'emprenedors és un clam general, i sovint els mateixos polítics el posen de manifest. Fa pràcticament dos anys que tenim un restrenyiment creditici, i encara no es percep cap indici de canvi, tot i que si persisteix ja no només serà la causa d'una gran mortalitat d'empreses que haurien estat viables, de comerços i de milers i milers d'autònoms, sinó que posarà em perill la represa econòmica. Per tant, no es tracta d'un fet poc rellevant; la circulació de diners en l'economia és tan vital com la sang en el cos humà.

I si el sector financer gaudeix de tantes ajudes del Banc Central Europeu, i del govern, ja sigui en forma de diners barats o en forma d'avals, com és que no arriba el crèdit a les empreses i als particulars? En primer lloc, algunes entitats han hagut de reestructurar la composició del balanç, algunes encara ho estan fent i d'altres ho hauran de fer. Tenien un endeutament extraordinari a llarg termini, finançat amb dipòsits o diners a curt termini, i han hagut d'iniciar un procés de «desendeutament». Però hi ha més factors: un que també comentàvem amb el meu amic, i ell en deia «competències deslleials», és que el sector financer s'ha hagut de quedar un nombre molt important de pisos, i el seu objectiu, ara, és reduir l'estoc, i per això utilitza descomptes importants i un finançament preferencial. Comprar un habitatge a una entitat de crèdit és tenir assegurada la hipoteca.

Un altre motiu que explica aquest tancament creditici, i és el més important, és el finançament del sector públic. Quan parlem del dèficit, automàticament hem de pensar en qui finança aquest dèficit, i també hem de pensar que els recursos són limitats. I el que sí que és clar és que el sector financer afavoreix extraordinàriament les administracions públiques, en detriment de l'economia real. Les caixes van tenir un increment creditici a les administracions de 22.698 M €, que percentualment és un 23,6% d'increment, i en els bancs va ser de 39.977 M €, que percentualment és un 39,7%. Mentre que els crèdits a famílies i empreses van caure un 1,7% ( bancs -2,3% i caixes -1,7%). I si mirem les previsions de creixement creditici de Caja Madrid per aquest any, observem que les previsions per a les administracions és d'un 37%, mentre que per a les empreses és del 3,4%.

Així doncs, quan des de l'administració o des de la política es critica el sector perquè no facilita crèdits que millorin els consum i la producció, que és com dir l'economia, o si algú es pregunta qui s'ha endut el meu crèdit, la resposta és evident: el sector públic.