Hostel One obre albergs a Barcelona i a Cracòvia
La cadena suma 4 establiments en 4 mesos i en preveu 2 més aquest any
La cadena d’albergs Hostel One ha premut l’accelerador. En els quatre primers mesos de l’any ja ha sumat quatre establiments a Europa: al març va ser a Roma i aquest abril, amb pocs dies de diferència, un a Barcelona i dos a Cracòvia. I la previsió és incorporar-ne almenys dos més abans que acabi l’any (París i Berlín). En la carta als Reis faltarà Amsterdam, per al qual segurament caldrà esperar fins al 2020. Això és així a hores d’ara perquè les oportunitats sorgeixen cada dia i alteren ràpidament el mapa d’obertures.
El fet clar és que Hostel One enllestirà en només tres anys el pla d’implantació en les principals capitals europees previst per a cinc. Serà el moment, sense descartar altres incorporacions a Europa, d’explorar altres parts del món, amb especial interès pels Estats Units, segons reconeix Antoni Subías, fundador i director general de la cadena.
Divuit ‘hostels’.
Els dos albergs de Cracòvia tenen 110 i 115 llits, i el de Roma, 115. En total la inversió efectuada fins al moment aquest any és d’1,8 milions d’euros, que es fa amb recursos propis. Hostel One assumeix la gestió dels establiments però no la propietat. De fet només dos dels albergs de la cadena són propis.
El creixement de l’empresa catalana s’ha fet a partir d’un model de producte que dona bons resultats. Els preus se situen en la franja alta del mercat –entre 55 i 66 euros per nit en habitació compartida– però inclouen un ampli ventall d’activitats culturals i de lleure i sopars gratuïts. La proposta ha atret un públic jove principalment dels Estats Units i Austràlia, que és el 50% dels clients de la cadena i que viatja per Europa allotjant-se en els diferents albergs de l’ensenya catalana.
L’altre pilar del model d’Hostel One és la plantilla: “No cerquem professionals de turisme sinó persones viatgeres”, explica Subías. L’empresa ha dissenyat una aplicació informàtica per seleccionar treballadors de tot el món amb alta predisposició a la mobilitat, que són la base de l’expansió de la cadena. “Si necessito cinc persones per obrir a Cracòvia en una setmana, com ha passat, les tinc”, explica el director general d’Hostel One.
Però no tot són flors i violes per a la cadena catalana. També hi ha hagut tancaments d’establiments que no han funcionat. Subías explica que fa vuit anys va haver de tancar l’alberg de Granada quan Ryanair va decidir deixar de volar a la ciutat andalusa. I fa només sis mesos va haver de retirar del mapa de la cadena la bandereta de Sant Petersburg. Una normativa excessivament laxa en l’obertura d’allotjaments ha desplomat els preus després de la Copa del Món de Futbol de l’any passat. “D’això se n’aprèn molt”, diu.
HOSTEL ONE
“Aspiro a crear la cadena més gran del món”
Amb 22 anys, Antoni Subías va muntar un negoci d’habitacions per a estudiants a la seva Girona natal, que es va vendre, i amb els diners va iniciar Hostel One a Barcelona. Avui, amb 45, reconeix que s’ho podria tornar a vendre tot i viure dels guanys. Però no ho farà perquè fer el que fa és un dels seus grans estímuls vitals: “Ho porto a l’ADN”, assegura. A més té una mena de repte personal: “On s’acaba això d’obrir nous albergs? No ho sé, podria arribar a 200 o més, no tinc límits, vull fer de Hostel One la cadena d’albergs més gran del món, i no veig per què no ho puc aconseguir”, diu sense elevar el to de la veu. Subías vol consolidar un sector molt jove i molt atomitzat, en què hi ha poques cadenes. A més algunes de les més importants són propietat de fons d’inversió, que, segons reconeix, ja l’han temptat sense èxit: “Hi ha un buit i la nostra experiència és un valor.”