Les empreses gironines es preparen també per al ‘Brexit’
Els empresaris s’informen i conviuen amb la incertesa
L’any passat, fins a 323 empreses gironines van exportar per un valor de 250,5 milions al Regne Unit, el seu cinquè soci comercial
L’activitat es veu condicionada per la incertesa sobre què passarà
El sector de l’alimentació i les begudes és el que exporta més
“Hi ha incertesa i la moneda ha baixat. No pots aturar l’activitat, però has d’estar informat per si arriba el dia D que no t’agafi desprevingut. Mentrestant, intentem potenciar clients d’altres països veïns del Regne Unit, ja que aquí hem detectat algunes frenades.” Així explica Eduard Ros, gerent adjunt de Ros Ducting, com afronta un possible Brexit aquesta empresa de Sant Jaume de Llierca, que fa uns sis anys que exporta al Regne Unit. Ros Ducting, que fabrica canonades metàl·liques per a sistemes d’extracció a diverses parts del món, és una de les 323 empreses gironines que actualment, segons dades d’Acció, exporta al Regne Unit. Un conjunt d’empreses que van exportar per un total de 250,5 milions d’euros l’any passat, una xifra un 1% superior al 2017.
El gros d’aquestes exportacions al Regne Unit (en més d’un 54,4%) respon a productes agroalimentaris i begudes, seguits per un 10,8% en paper i arts gràfiques, un 6,7% en maquinària i un 6,4% en química. En dades globals, el Regne Unit representa el cinquè soci comercial de Girona i de tot Catalunya.
“Encara hi ha moltes incògnites sobre què passarà i, per tant, no es pot saber de quina manera afectaran els canvis a les empreses”, indica el president de la patronal gironina, Ernest Plana. Tot i això, la FOEG explica que ho té tot a punt per donar el màxim suport que calgui. “Valorem de manera positiva la pròrroga establerta fins al 31 d’octubre i estarem pendents del desenvolupament de les negociacions per vetllar per les nostres empreses i oferir tot l’assessorament necessari”, remarca Plana. “El que seria realment greu seria una sortida sense acord, però confiem que això no passi”, hi afegeix el president de la patronal.
Importacions
Aquest darrer punt, el perjudici que suposaria una possible sortida sense acord, també l’apunta Alexandra Coll, gerent de l’empresa Cashkeeper, dedicada al disseny, la fabricació i la distribució de sistemes tancats de gestió de monedes en efectiu. Aquesta empresa, que fa anys que importa des del Regne Unit, s’estava plantejant començar-hi a exportar, però ha decidit abandonar aquesta opció fins que hi hagi més estabilitat. “Ara és un mercat insegur; per tant, no és prioritari”, explica Coll. No obstant, bona part dels proveïdors de Cashkeeper sí que són britànics. “Alguns són multinacionals que facturen des del Regne Unit i tenen clar que poden continuar fent-ho des d’altres punts”, hi afegeix Coll. En el seu cas, un dels factors que més els preocupa és el vinculat a les patents i les marques ja que, segons el tipus de Brexit, l’empresa es podria veure desprotegida pel que fa al nom i la marca. La sensació és d’inseguretat. “No sabem quin serà l’escenari, però intentem seguir el fil”, diu Coll i, així, estan alerta per si, en un moment determinat, han de registrar el nom de la marca, poder-ho fer immediatament. En el cas de les importacions des del Regne Unit a la demarcació de Girona, es van situar en un total 67 milions el 2017, una xifra que s’ha mantingut durant dues dècades gairebé estable. Pel que fa a les relacions amb el personal britànic que puguin tenir les empreses gironines ja sigui a Catalunya com al Regne Unit, també tindrà a veure amb possibles acords bilaterals o de si disposen de residència permanent, entre d’altres.
El Regne Unit és un mercat rellevant per a les empreses agroalimentàries gironines, que exporten el 54,4% del total gironí. De fet, és un país netament importador d’aliments atès que les seves produccions no són suficients per alimentar la seva població i importa més del 50% dels aliments que consumeix. Els productes carnis –sobretot el porcí– lideren les exportacions, seguides de les begudes i les fruites i verdures.
“En la denominació d’origen Empordà no hi haurà una gran afectació, perquè només un 1% de les exportacions van a aquest país”, explica el president de la DO, Xavier Albertí, que es mostra tranquil perquè “hi ha un fet inexorable: que és que no tenen vi ni en tindran”. I hi afegeix que, globalment, el món del vi no serà dels més afectats per un possible Brexit ni per possibles mesures proteccionistes.
LES XIFRES
Una ‘finestreta”’ per assessorar els empresaris
U.C
La responsable d’oficines tècniques d’internacionalització a Acció, Clàudia Danesi, explica que des d’aquesta oficina del govern es fa un seguiment acurat de la situació al Regne Unit i coincideix que el “pitjor” escenari seria un Brexit dur, en què les relacions comercials amb el Regne Unit passarien a ser regulades per aranzels. De totes maneres, Danesi creu que aquesta possibilitat és poc probable i que estan més orientats a arribar a acords de lliure comerç. “Recomanem a les empreses que tenen una forta relació amb el Regne Unit, ja sigui perquè importen o exporten, que s’informin sobre què significa en l’aspecte duaner en els diferents escenaris i també en fiscalitat i legalment.”
Així, el Departament d’Empresa i Coneixement ha creat la Finestreta Brexit, un servei que té com a objectiu assessorar el teixit empresarial català perquè prepari plans de contingència. Així, inclou un servei d’assessorament personalitzat, suport en destí des de l’oficina d’Acció a Londres i una eina d’autodiagnosi en línia sobre el grau d’exposició al Brexit que determina el risc de cada empresa, entre d’altres. A més, també es fan jornades tècniques informatives, com ara la realitzada, fa unes setmanes, a Girona i en què van participar una trentena d’empreses gironines interessades a saber com els pot afectar el Brexit.
El desenllaç del Brexit té una data a l’horitzó: 31 d’octubre del 2019. Fins arribar-hi, s’haurien d’anar definint les condicions de sortida. Els escenaris de futura relació de la Unió Europa i el Regne Unit són molts, segueixen oberts i van des de l’opció menys dràstica, com ara l’escenari d’un espai econòmic europeu fins al que es coneix com a hard Brexit, és a dir, una sortida sense acord.