Economia

editorial

Nova relació amb el plàstic

Caldria un canvi cultural per superar l’usar i llençar, i més que pensar en alternatives al plàstic, hauríem de consumir menys

La consciència de l’opinió pública, i en els àmbits de l’empresa i l’administració, sobre el greu problema que hem creat al voltant del plàstic, del seu residu, es manifesta reiteradament els darrers temps. Alhora, la llei de la UE amb tot el seu rigor ens vol encaminar cap a un futur en què el plàstic, en qualsevol mena de suport, vagi acompanyat dels epítets reciclable i reutilitzable. Certament, hem viscut molt còmodes d’ençà que, en la dècada dels cinquanta, es va inaugurar aquesta era dels polímers que tant ha contribuït a la progressió de la nostra civilització hipertecnològica. Tanmateix, la nostra perspicàcia per obtenir noves i insospitades funcionalitats al plàstic s’ha vist acompanyada d’una condemnable desídia per gestionar adequadament un residu que, semblantment al canvi climàtic, també es pot considerar una veritable crisi ambiental que cal combatre. De cara al futur, la indústria haurà de tractar de reduir en pes el plàstic que utilitza per al disseny dels seus objectes, que inevitablement hauran de tenir la virtut de la reciclabilitat. Així mateix, caldrà cercar alternatives al plàstic, com ara els materials biodegradables, perquè deixi de ser un dels principals agressors del medi, amb tristes materialitzacions, com ara els abocadors gegantins curulls de plàstic en totes les seves formes i les immenses illes de plàstic que naveguen a la deriva pels nostres oceans. D’altra banda, les administracions hauran de fer la passa per adoptar sistemes de gestió realment eficients, com els de dipòsit i retorn de l’envàs, que ofereixen prou incentius perquè la recollida del residu pugui reeixir.

A més,en el futur immediat caldrà tenir en compte figures impositives molt individualitzades, en què qui generi més residu de plàstic pagui més que qui tingui cura per no generar més brossa. Però el més important seria arribar a un canvi civilitzador pregon, un abandonament de la cultura de l’usar i llençar, en què, més que pensar a cercar alternatives biodegradables, un nou residu de fet, tinguem consciència que cal consumir menys. Els països desenvolupats, que no han estalviat supèrbia per dir a tot els altres com s’havien de fer les coses per tenir un món més net, hauran de bandejar d’una vegada actituds hipòcrites, com ara exportar deixalles de plàstic als abocadors de països asiàtics, en una trista i lamentable pràctica d’imperialisme de la brossa .

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Wavekup o com orientar la vocació en el jovent

MATARÓ

La incertesa marca el Black Friday del comerç català

BARCELONA

L’economia blava mou 561,1 milions l’any a la Costa Brava

CASTELL-PLATJA D’ARO

Els propietaris de l’Espai Gironès el posen a la venda

SALT

La sequera fa caure en picat la collita de les oliveres mil·lenàries

Barcelona
economia

El hub que opta a substituir Nissan s’assegura 50 milions d’euros d’avals per accedir als fons del PERTE

barcelona

Un estudi afirma que l’economia blava a la Costa Brava genera 561,16 milions d’euros

PLATJA D’ARO

La farmacèutica Sanofi aposta fort per Riells i Viabrea

RIELLS I VIABREA

Joan Roca, guardonat per les DOP d’oli d’oliva

ROSES