Economia

Salvadó diu que l'Ebre competeix amb Tarragona i Castelló per la foneria

La Generalitat aprofitarà el traçat de la línia del CAT per portar aigua i gas al polígon Catalunya Sud

La instal·lació de la foneria del grup Gallardo continua sent l'aposta del govern per industrialitzar les Terres de l'Ebre, especialment després del tancament de la multinacional Lear a Roquetes. Tot i que la crisi econòmica ha provocat un alentiment d'aquest projecte, el govern manté el contacte amb aquesta empresa i prepara els terrenys del polígon industrial Catalunya Sud per permetre la seva arribada. «Estem competint amb Tarragona i Castelló per la instal·lació de la foneria», va revelar Salvadó durant el debat radiofònic, en què va assenyalar també que suposaria la creació de 2.000 llocs de treball.

Precisament per facilitar la implantació d'aquesta indústria a les Terres de l'Ebre, es dotarà dels serveis d'aigua, llum i gas el Catalunya Sud. En aquest sentit, la comissió d'industrialització de les Terres de l'Ebre ha prioritzat que el fons d'industrialització de l'Estat es destine a millorar els serveis dels polígons. «Destinarem una inversió d'uns tres milions d'euros a convertir el Catalunya Sud en un dels polígons més potents del país», va dir el delegat del govern a les Terres de l'Ebre ahir, després de la reunió de la comissió d'industrialització. Dimarts de la setmana que ve hi haurà una reunió de la delegació del govern amb el CAT, l'Incasòl, l'Agència Catalana de l'Aigua i els ajuntaments de Tortosa i l'Aldea per concretar el traçat que seguirà la línia que farà arribar l'aigua i el gas al Catalunya Sud, un traçat que anirà al costat de la línia del CAT, per evitar un procés d'expropiacions que alentiria el projecte i no estaria acabat el juny del 2011, el termini que fixa l'Estat. Amb aquesta actuació, el Catalunya Sud disposarà de 200 litres d'aigua per segon.

D'altra banda, la comissió d'industrialització ha descartat la construcció d'un apartador ferroviari de mercaderies al Catalunya Sud, una altra de les reclamacions de Gallardo, perquè el projecte s'allargaria més d'un any. Amb tot, el govern valorarà l'opció de comprar 50 hectàrees de terreny, amb el fons d'industrialització, per desenvolupar el projecte més endavant.

Viver d'empreses a Gandesa

Un altre dels projectes que la comissió d'industrialització de les Terres de l'Ebre ha aprovat que es finance amb el fons estatal (que és de deu milions d'euros en total) és la construcció d'un viver d'empreses a Gandesa, un viver que estarà centrat en el sector vitivinícola i que s'emplaçarà al polígon Les Planes. Aquesta actuació comportarà una inversió d'uns 700.000 euros. A la Ribera d'Ebre es posarà en marxa un projecte de valorització dels residus urbans a través del qual es reaprofitarà una part de les 100.000 tones de residus que arriben a l'abocador de Tivissa. Pel que fa al projecte d'instal·lació de fibra òptica al polígon del Molló, s'ha descartat per la durada.

En el cas del Montsià, el fons d'industrialització permetrà destinar un milió d'euros a l'electrificació del polígon industrial L'Oriola.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
OCDE

L’OCDE eleva tres dècimes la previsió de creixement del PIB espanyol

economia

Banc Sabadell puja a borsa mentre el País Valencià veu perillar la seva seu

barcelona
economia

Els llocs de treball al Vallès Oriental van a l’alça el primer trimestre de 2024

GRANOLLERS
estats units

La Fed no cedeix i manté els tipus en el seu nivell més alt dels darrers vint anys

barcelona
CONFLICTE LABORAL

La plantilla de Llansà talla la N-260 i manté la vaga en defensa dels acords

LLANÇÀ

Roses rep el primer dels nou creuers que hi passaran aquesta temporada

roses

Mig miler de persones demanen reduir la jornada laboral

girona
economia

El BBVA garanteix el seu “compromís total amb Catalunya”

barcelona
economia

Clam per “menys jornada i millors salaris” en un Primer de Maig marcat pel 12-M

barcelona