Economia

35.950 habitatges d’ús turístic

A la Costa Brava és on hi ha més concentració d’HUT, sobretot a Roses, Lloret i l’Escala

El sector creu que encara hi podria haver uns 100.000 llits pendents de legalitzar

Portem turisme amb una capacitat econòmica important

Des que el 2012 l’ales­ho­res direc­tora gene­ral de Turisme, Marian Muro, jun­ta­ment amb el sec­tor dels apar­ta­ments turístics, va deci­dir “posar ordre en el negoci dels apar­ta­ments i habi­tat­ges d’ús turístic (HUT)” i lega­lit­zar-los, a les comar­ques giro­ni­nes es comp­ta­bi­lit­za­ven, el 31 de juliol pas­sat, un total de 35.950 HUT.

És evi­dent que no tots els habi­tat­ges que s’han lega­lit­zat en aquests anys ja exis­tien abans del 2012, perquè se n’han creat de nous, i mal­grat que el sec­tor “està satis­fet per la feina feta”, reco­neix que encara no s’han ins­crit tots. Entre apar­ta­ments i HUT, encara hi podria haver uns 100.000 llits pen­dents de lega­lit­zar, com reco­neix el repre­sen­tant de la comissió asses­sora del pre­si­dent del Patro­nat de Turisme de Girona i de les jun­tes de Fede­ra­tur i Fedi­tur, Lluís Tor­rent, que va ser un dels impul­sors del pro­jecte quan era pre­si­dent de la Fede­ració Cata­lana d’Apar­ta­ments Turístics (Fede­ra­tur).

Les pobla­ci­ons que con­cen­tren més habi­tat­ges d’ús turístic són les de la Costa Brava: Roses (la que més), seguida de Llo­ret de Mar, l’Escala, Cas­telló d’Empúries, Tor­ro­e­lla de Montgrí i Pala­fru­gell, totes amb més de 2.000. Les seguei­xen en el rànquing Calonge i Sant Antoni, Cas­tell-Platja d’Aro, Tossa de Mar, Bla­nes, Begur, Pals i Llançà, amb més de 1.000.

Pel que fa a les capi­tals de comarca, la que més n’ha ins­crit és Girona ciu­tat, que dar­re­ra­ment té molta opo­sició per part de pla­ta­for­mes veïnals, amb 822. Tot seguit tro­bem Figue­res, amb 186; Puig­cerdà, 141; Olot, 68; Banyo­les, 52; la Bis­bal d’Empordà, 28, i Santa Coloma de Far­ners, 12.

Entre les pobla­ci­ons que menys habi­tat­ges d’ús turístic acu­mu­len, hi ha Vila­ma­lla, Cervià de Ter, Fogars de la Selva, Juià, Sant Feliu de Bui­xa­lleu i Vila­drau, que només en tenen un.

Mol­tes crítiques

El sec­tor dels apar­ta­ments turístics i dels habi­tat­ges d’ús turístic (HUT) fa anys que rep per totes ban­des. Pri­mer va ser, fa uns catorze anys, des del gremi d’hote­lers de Bar­ce­lona. “Quan es va sen­tir ata­cat pel negoci de l’allot­ja­ment par­ti­cu­lar, va reac­ci­o­nar con­tra nosal­tres”, manté Tor­rent. I després s’hi van afe­gir les asso­ci­a­ci­ons i pla­ta­for­mes de veïns i veïnes, que es van començar a opo­sar al crei­xe­ment d’aquest tipus d’allot­ja­ment pri­vat perquè diuen que cada vegada hi ha menys habi­tat­ges per al llo­guer tra­di­ci­o­nal i més per als turis­tes, “i això enca­reix el preu del llo­guer”.

I tot això que va començar a Bar­ce­lona s’ha anat escam­pant com una taca d’oli a la resta de Cata­lu­nya. I a Girona també ha arri­bat. D’hote­lers que s’opo­sen a aquesta mena d’allot­ja­ment, però, “n’hi ha pocs”. “En gene­ral, dins del sec­tor ens por­tem molt bé entre nosal­tres i la immensa majo­ria d’hote­lers tenen apar­ta­ments turístics. A més, tots som cons­ci­ents que som en el mateix vai­xell. El fet que un sigui a popa, a proa o a la sala de màqui­nes és indi­fe­rent, ja que tots anem en la mateixa direcció: poten­ciar el turisme a la demar­cació de Girona”, diu Tor­rent. “Volem que ens vegin com un sec­tor seriós, for­mal i legal”, hi afe­geix.

Tor­rent no creu que a la Costa Brava hagi aug­men­tat gaire el nom­bre d’HUT res­pecte a fa uns anys. “Hi eren i el que s’ha acon­se­guit és lega­lit­zar-los”, diu. Reco­neix, però, que a les ciu­tats d’inte­rior pot­ser sí que n’hi ha més que no pas el 2012, però creu que “no tots els habi­tat­ges lega­lit­zats s’uti­lit­zen com a HUT, sinó que s’han donat d’alta ara que ho poden fer i després no es fan ser­vir”. Així mateix, defensa que els apar­ta­ments turístics i els habi­tat­ges d’ús turístic no necessària­ment atra­uen turisme de baix nivell. “Sense els apar­ta­ments i els habi­tat­ges d’ús turístic, no hi hau­ria turisme a mol­tes demar­ca­ci­ons perquè hi ha pobla­ci­ons que tenen pocs hotels i gràcies a nosal­tres i els càmpings, que som els majo­ri­ta­ris, por­tem turisme d’un nivell bas­tant ele­vat, de qua­li­tat i amb una capa­ci­tat econòmica impor­tant”, asse­gura. De fet, explica que hi ha apar­ta­ments i cases a pri­mera línia de mar amb preus que poden anar dels 460 als 1.200 euros de llo­guer al dia. “Lògica­ment, qui paga 1.200 euros al dia arriba a la demar­cació amb cotxe d’alta gamma, i uti­litza els res­tau­rants i el comerç local.”

Tor­rent també s’ha defen­sat de les crítiques que s’han fet “injus­ti­fi­ca­da­ment” sobre el soroll que pro­vo­quen els turis­tes dels HUT. Explica que un 55% dels usu­a­ris d’HUT són famílies amb nens i, “per tant, tenen hora­ris per­fec­ta­ment com­pa­ti­bles amb els resi­dents”; un 25% són pare­lles, i la resta, grups d’amics. Solen fer esta­des cur­tes, d’uns tres dies o una set­mana, i “en el supòsit que et toqui un veí molest, el ges­tor de l’habi­tatge té l’obli­gació d’inter­ve­nir-hi perquè el pro­blema es resol­gui”.

A l’estiu es lloga als turistes; a l’hivern, als estudiants

Imma Bosch

“Els habitatges d’ús turístic no sembla que afectin el preu del lloguer” i “no sembla que dificultin l’accés a l’habitatge”. Aquestes són algunes de les conclusions del treball de final de grau La variació del preu del lloguer i la influència dels habitatges d’ús turístic. El cas de la ciutat de Girona, de Jaume Descamps, estudiant a la Facultat de Turisme de la UdG, que va ser valorat aquest maig amb matrícula d’honor. En el treball, Descamps manté que al Barri Vell és on es concentra el percentatge més elevat d’HUT, perquè “conté gran part dels atractius turístics de Girona”, malgrat que hi ha habitatges d’ús turístic a tots els barris.

El treball de final de grau de Descamps va tenir com a tutor el professor Jordi Comas (autor l’any passat d’un estudi sobre els HUT a Girona). Comas explica que, dels 800 habitatges de lloguer turístic de Girona ciutat, analitzant els webs de venda, al final només se n’han llogat poc més de 200. “I això vol dir que molta gent lloga els pisos a estudiants a l’hivern i a turistes a l’estiu”, manté el professor de la UdG, que assegura que el lloguer tradicional està molt ben pagat i que el propietari del pis “no té tants maldecaps”. Per Comas, no són els HUT el factor que fa pujar el preu del lloguer. “El que fa pujar els preus de veritat és la falta d’habitatge”, assenyala.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia