Enfortir la indústria i com fer-la més neta, a la Trobada d’Economia a s’Agaró
La ministra d’Indústria en funcions, Reyes Maroto, va obrir un fòrum que aquest any ha adquirit un caràcter més tècnic
Demana estabilitat i formar govern estatal
Entre els reptes que afronta l’economia global, i les repercussions a Catalunya i l’Estat espanyol, hi ha la digitalització, la necessitat d’adaptar-se a les tensions comercials entre mercats i la crisi climàtica. Són alguns dels elements que es van començar a analitzar ahir, i fins aquest migdia, en la XXIV Trobada d’Economia de s’Agaró. La ministra d’Indústria, Comerç i Turisme en funcions, Reyes Maroto, va inaugurar al vespre el fòrum anual, aquest cop amb un perfil més tècnic.
Tot i ser un esdeveniment econòmic, la presidenta de la Fundació Internacional Olof Palme (FIOP), Anna Balletbò, sempre ha apostat per incloure-hi ministres espanyols de pes i presidents o consellers de la Generalitat. Enguany, la ministra d’Economia, Nadia Calviño, va delegar la representació estatal en Maroto. I Josep Borrell també va caure de la convocatòria després de culminar el salt a la Comissió Europea. La representació de la Generalitat, ahir, va recaure en una alt càrrec de Pere Aragonès, la secretària d’Economia, Natàlia Mas-Guix.
Així, el to de les intervencions –i escàs debat– va ser assossegat. Balletbò va plantejar alguns deures a les dues institucions, com ara enfortir la indústria com a garantia de llocs de treball estables i amb salaris dignes, i va esmentar el fons de 120.000 milions d’euros que la UE vol destinar per a la reconversió industrial. Tot plegat, va prosseguir la presidenta de la FIOP, en la transició cap a l’eficiència i l’ús d’energies sostenibles, i la potenciació de la marca Barcelona com a reclam turístic i comercial per al conjunt de Catalunya i l’Estat, de retruc.
Maroto no va obviar la potència de la indústria catalana i va posar l’exemple de Seat i els plans per produir sis models híbrids a Martorell d’aquí al 2021, com a símptoma de l’adaptació al nou model energètic. Respecte a les incerteses sobre la planta de Nissan a la Zona Franca, va dir que treballen amb la multinacional per cercar alternatives que en garanteixin el futur. La ministra també va defensar les potencialitats per implantar energies renovables a la Península i modernitzar el model turístic cap a una oferta “de qualitat” i congressos.
Negociació “dins la llei”
El procés va ser l’elefant a la sala. Maroto va oferir “diàleg i acord” però “dins la llei” si Pedro Sánchez és investit, i va insistir a reclamar estabilitat i un nou pressupost estatal que proveeixi recursos per als reptes. Natàlia Mas-Guix, amb delicadesa, va defensar “una taula de diàleg real” i sense que ningú hagi de renunciar a posicions ideològiques d’inici: “Respectar el punt de partida és una fortalesa.”
La secretària d’Economia va defensar el projecte de pressupost de la Generalitat per al 2020, amb un esforç en formació, però va reclamar més flexibilitat –estatal i de la UE– en els objectius de dèficit per possibilitar inversions, sobretot d’interès estratègic per a l’economia i la sostenibilitat, com passa amb els ajuntaments.
En la taula de debat també hi va intervenir el president de la Cámara de Comercio de España, Josep Lluís Bonet, que ha omplert el buit de la Cambra de Comerç de Barcelona en l’organització de la trobada. Bonet va recordar el traspassat expresident de la institució barcelonina Miquel Valls, i va reivindicar el paper que les cambres poden desenvolupar per fomentar la digitalització entre el teixit productiu de pimes i autònoms.
L’infrafinançament autonòmic
ACNAbans de la sessió inaugural, en el primer debat de la trobada, l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) va reconèixer que “és difícil” demanar a les comunitats autònomes infrafinançades que compleixin les regles fiscals marcades. El seu president, José Luis Escrivá, va considerar “necessari” renovar el sistema de finançament per poder exigir “en plenitud” a les comunitats que compleixin les obligacions.
Escrivá també va reclamar una rebaixa del dèficit públic, i va lamentar que no hi ha hagut una “política decidida” dels diferents governs espanyols per rebaixar-lo. El president de l’Airef també va fer referència a l’increment de la desigualtat a Espanya, i va demanar que es focalitzin millor les ajudes dedicades a combatre-la, en especial la dependència, que és una de les que disposen de més pressupost. La ministra en funcions va dir que la reforma del sistema és un dels punts pendents en la taula del nou executiu estatal, però va recordar que la qüestió s’arrossega des de l’anterior executiu del PP.