L'Argentera sense pagesos
Unió de Pagesos va organitzar un acte d'homenatge a l'últim pagès professional que quedava al municipi i que es va jubilar el mes de desembre passat
Jaume Cabré, l'últim pagès de professió de l'Argentera, es va jubilar a finals de l'any passat. El sindicat agrari Unió de Pagesos (UP) va organitzar ahir, a la Societat Unió de l'Argentera, una jornada d'homenatge i reivindicació. Cabré afirma que tot i que es va jubilar el 13 de desembre, continua treballant la terra com la resta de pagesos que s'han anat retirant, i que ho anirà fent mentre pugui. En el seu cas, a més dels avellaners, amb què s'ha guanyat la vida fins ara, ha plantat algunes oliveres «per al consum propi d'oli».
Afirma que el que ha passat ara a l'Argentera acabarà passant a tots els pobles del Baix Camp. «Encara que [als joves] els agradi, no s'hi poden dedicar.» Tot i mostrar-se agraït per l'homenatge que ahir va rebre a la Societat Unió de l'Argentera, Cabré va afegir que no es tractava tan de reconèixer la seva tasca sinó de fer conèixer l'estat de la pagesia. UP va organitzar una xerrada en què van intervenir alguns dirigents del sindicat, l'alcalde del municipi, Lluís Maria Castellví, i el doctor en ciències ambientals, Martí Boada.
En l'acte d'homenatge a Jaume Cabré a la Societat de l'Argentera hi van assistir pagesos del Baix Camp i de les comarques veïnes. Salomó Torres, responsable d'organització del sindicat, va fer incís en la necessitat de mantenir el sector agrari de Catalunya i en la «tossuderia» d'UP per defensar-ho. Els arguments per mantenir el sector primari català els va donar Boada, el qual va afirmar que «quan es tanca un mas es tanca més que una unitat productiva o un número de registre».
El professor de ciència i tecnologia ambiental i de geografia de la UAB va explicar que «no hi ha cap cultura al món que pugui viure sense sector primari». Boada va citar el filòsof americà Noam Chomsky per argumentar que la ciutat és un focus «d'analfabetisme existencial». «No relacionen les granges de porcs de la plana de Vic, i la pudor que els molesta, per exemple, amb el plat que es menjaran al restaurant de la Cerdanya quan vagin a esquiar.»
També va carregar contra la intocabilitat del bosc que defensen algunes associacions. Boada va explicar que en els anys 60 el 40% del territori català estava ocupat per boscos, mentre que actualment n'és el 60%. Aquest augment també suposa una reducció de l'aigua, al contrari del que alguns tòpics afirmen», ja que l'increment del paisatge boscós català també va lligat a un creixement de la densitat d'arbres que el poblen. Per demostrar que la pagesia no es contraposa amb el progrés social o tecnològic, Boada va explicar el cas de Silicon Valley. Es tracta d'una regió de l'estat de Califòrnia (Estats Units) «d'on surt la tecnologia punta que tenim», i que també és una de les principals regions agràries del seu país.
«La població pagesa de Califòrnia no només no disminueix sinó que augmenta» i, a més, té el mateix reconeixement social que un metge, un notari o un advocat, va exemplificar Boada.
Qüestió d'identitat
Lluís Maria Castellví va declarar que era un goig rebre els pagesos en una Societat Unió que ahir es va fer petita per celebrar l'homenatge a Jaume Cabré. Castellví va apel·lar a la naturalesa catalana de celebrar les derrotes, com és el cas de l'11 de Setembre, perquè la diada d'ahir servís «d'homenatge a tots els pagesos de la història de l'Argentera».
La pagesia ha estat, segons l'alcalde, un dels oficis que ha anat conformant la identitat del municipi, igual que les mines de plata i grafit que s'explotaven fins als anys 50.